Les urpes de Núñez y Navarro planen sobre el Parc de l’Oreneta

Molles a canvi de diners. Això és el que proposa l’ajuntament a Núñez y Navarro (NyN). Dues masies -una Torre Garcini, revindicada històricament per les veïnes del Guinardó com a equipament públic, l’altra Can Ripoll, també reivindicada constantment per l’Assemblea de Joves de Cassoles i la resta del veïnat de Sant Gervasi de Cassoles per aconseguir més espais al barri- a canvi de 5.505 metres quadrats de sostre i trenta habitatges d’alt ‘standing’, en una zona del Parc de l’Oreneta, un dels cors verds del districte més enllà de la serra de Collserola. Així doncs, sembla que amb senyors com l’expresident del FCB Josep Lluís Núñez s’han de fer tractes de favors, quan, per un pla de vores de la Via Augusta, o per una futurible biblioteca a Sarrià (que encara no sabem quan arribarà), s’ha expropiat sense miraments a particulars, sovint amb la oposició frontal dels propis veïns i propietaris i escatimant fins l’últim trist cèntim i metre quadrat.

NyN, és una empresa el màxim accionista de la qual hauria de ser a la presó després de més de 15 anys de procés judicial (la Justícia va lenta per qui vol) i 21 anys des de que es va cometre el delicte: robar a les arques públiques (les de totes) 13 milions d’euros. Tot això, quan un casteller innocent ha de passar més de 20 dies en presó preventiva sense cap tipus de mirament. 6 anys li havien caigut a Núñez, rebaixats finalment a dos anys i dos mesos pel Tribunal Suprem precisament per no haver d’entrar a presó. Així, com Millet, Montull i tants altres, un altre gàngster lliure i fent negoci. L’ajuntament no hauria de tractar amb delinqüents.

Un projecte, el de NyN, que aprofundeix en l’elitització del barri i el districte i la fractura social en la diferenciació de classes. Sarrià no sempre ha estat un barri de rics, malgrat actualment és impossible viure-hi per a les classes populars i treballadores, afegint-hi la encara més difícil emancipació dels i les joves que es veuen obligades a emigrar. Prou elitització dels barris de Sarrià-Sant Gervasi: volem un barri popular al servei de les persones que el transformen cada dia, al carrer, i que porten anys treballant per recuperar la dignitat de les persones que hem viscut l’invasió de gent benestant que ha fet que les classes populars siguin minoritàries: els preus i els abusos ens conviden a l’exili.

Un projecte que es carrega zones verdes i naturals, a les faldes de Collserola, limitant cada cop més l’accés a la naturalesa que ens envolta, ocupant la muntanya amb piles de formigó que desestabilitzen la llibertat de la pròpia naturalesa per caprici d’uns pocs humans i els seus beneficis econòmics. Com si no tinguéssim edificis buits als nostres barris, i pisos de luxe encara per vendre o llogar; fent bo aquell vell lema que ens segueix acompanyant fa temps: gent sense cases, cases sense gent… Com s’entén?

I volem espais, sí, i volem Can Ripoll, també, però no a qualsevol preu. No volem cap contrapartida per NyN, ni ajudar el més mínim al seu enriquiment. Volem que l’ajuntament actuï amb diligència i no amb indulgència a l’hora de donar al poble el que és del poble. Als NyN no els devem res i, per tant, no els hem de donar ni una engruna. Potser en tot cas, Can Ripoll i la Torre Garcini poden ser un donatiu per pal·liar (a banda de multes i condemnes) el greuge que NyN ha comès a les arques públiques a través del frau fiscal.

Com dèiem, volem espais, sí, volem espais per les veïnes i veïns, perquè es puguin autogestionar i desenvolupar els seus projectes i les seves inquietuds lluny de l’òptica especulativa i immobiliària. Amb tot, entenem que aquest no és un pacte més de CiU i NyN, és la continuació classista de la “Marca Barcelona” que han practicat tots els governs de la ciutat (PSC, ERC, ICV) i ara, i des de fa temps, òbviament també CiU, amb la sempre inestimable ajuda del PP. Cal recordar que la recompensa a Núñez i Navarro per la recuperació d’altres finques d’interès històric i reivindicades arreu dels barris, ha permès, entre moltes d’altres, la malhaurada urbanització luxosa al costat del tanatori de Sant Gervasi, així com la ubicació de la clínica Quirón a la falda de collserola entre Sant Gervasi i Vallcarca. Els tractes amb Núñez i Navarro són històrics en part a partir del PGM (Pla General Metropolità) del 1976 (encara amb governs hereus del franquisme) i han estat la tònica general de tots els governs municipals del consistori, enriquint més a qui més té i precaritzant més a qui menys té.

Això ens demostra quina és la seva política i perquè treballem des de fa temps als barris per crear contrapoder popular. En aquesta línia, des de la CUP de Sarrià-Sant Gervasi us convoquem, a totes les persones interessades, a articular resposta entorn a aquesta agressió en la reunió prevista avui dijous 10 de juliol a les 19h a la zona afectada del Parc de l’Oreneta, al costat del carrer Montevideo.

Davant la seva estafa, entre totes i tots: capgirem Barcelona!

L’efecte Can Vies també arriba al districte

Els passats dies 28 i 31 de maig es van convocar diverses concentracions de rebuig al desallotjament i enderrocament del Centre Social Autogestionat Can Vies, del barri de Sants, així com per la reivindicació de l’autogestió com a forma de viure i conviure dins els barris. Al nostre districte ens vàrem concentrar tant a la plaça del Consell de la Vila de Sarrià com a la plaça Molina de Sant Gervasi de Cassoles, amb la posterior baixada en columna cap a les convocatòries del barri de Sants (el dimecres 28) i a Plaça Universitat (el dissabte 31).

Aquestes convocatòries no van estar exemptes de polèmica doncs, segons han explicat alguns comerciants del barri de Sarrià, la Guàrdia Urbana va fer una ronda pels diferents establiments i bars el matí del dia 28 instant als propietaris a tancar abans, els seus negocis, pel perill de possibles atacs i avalots a causa de la concentració. Com és obvi, l’Ajuntament sabia perfectament que no existia aquest perill, mostra d’això mateix és el fet que en la concentració del dia 28 només hi havia 2 agents de la Guàrdia Urbana i 3 policies de paisà.

A l’Audiència Pública del passat 11 de juny, el Regidor del Districte, Joan Puigdollers, en ser preguntat per aquest tema, va dir que no tenia constància ni havia ordenat aquesta acció de la Guàrdia Urbana la qual cosa, si fos certa, significaria que el cos policial actua sense cap tipus de control polític. Un fet que considerem molt greu. No només per la manca de control mateixa, sinó pel que significa una criminalització, absolutament injustificada, d‘aquelles persones i col·lectius que lluitem i treballem per construir alternatives des de baix.

A més, ens sumem a la petició de llibertat d’en Sergi i l’Ivan, empresonats preventivament i sense proves després de les mobilitzacions per Can Vies, i ens solidaritzem amb totes aquelles persones afectades per les detencions i agressions indiscriminades per part del cos de la BRIMO dels Mossos d’Esquadra.

Amb tot, des de la CUP de Sarrià-Sant Gervasi celebrem la victòria que s’ha obtingut amb les mobilitzacions en defensa de Can Vies i denunciem, una vegada més, l’atac que l’Ajuntament de Barcelona i del Districte estan realitzant contra les diferents formes d’autogestió veïnal, cosa que hem pogut comprovar diverses vegades en el nostre Districte amb fets com la negativa constant a facilitar la construcció d’espais per joves o els impediments per donar un ús social al Mercat de Vallvidrera; però animem igualment als diferents col·lectius a seguir gestant espais de contrapoder als nostres barris.

Defensem Can Vies, defensem l’autogestió!

28 de maig :: Concentració de solidaritat amb Can Vies

Lluny dels nostres barris, al districte de Sants-Montjuïc, l’Ajuntament de Barcelona i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) no han tingut cap mirament ni tacte per desallotjar i derruir, aquest passat dilluns 26, un dels espais socials més històrics de la ciutat: el centre social autogestionat Can Vies. Aquesta antiga església abandonada, posteriorment propietat de TMB, va constituir-se de la mà dels veïns i veïnes de la zona com un dels puntals referents de l’autoorganització efectiva a Barcelona. Disset anys d’antiguitat avalen el paper dinamitzador d’aquest centre dins del teixit associatiu. Disset anys d’exemples que ens han permès aprendre dels seus encerts i dels seus errors. Disset anys de resistència per mostrar-nos que la creació d’espais del i pel veïnat, lluny de la intervenció de l’administració pública, és possible i positiva. Iniciatives anàlogues s’han intentat impulsar al nostre districte, topant amb l’oposició del PSC i de CiU, segons el govern de torn, ofegant d’aquesta forma experiències arreu dels nostres barris. Projectes interessants s’han dut a terme als barris de Sarrià i del Putxet-Farró amb la creació de casals i ateneus populars. Més recentment, intents d’obertura d’un casal autogestionat de joves a Sarrià ha quedat en via morta per la negativa del Districte a negociar una de les demandes més punyents del jovent del districte. En la mateixa línia, una nova polèmica, aquesta vegada entorn de la gestió del Mercat de Vallvidrera, enfronta el govern del districte amb el veïnat llebrenc per negar-se a cedir-els-hi l’autogestió de l’espai per al benefici comú del poble.

Davant del greuge, provocat pel govern Trias (CiU) al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona i executat per la Brigada Mòbil del Cos de Mossos d’Esquadra, el nucli de Sarrià-Sant Gervasi de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) fem una crida a la solidaritat amb Can Vies. És per això que, en consonància amb desenes de barris, pobles i ciutats dels Països Catalans, així com entitats i moviments veïnals del districte, us animem a sumar-vos a la concentració que es durà a terme avui dimecres 28 a les 20h. a la Pl. de la Vila (seu del districte), al barri de Sarrià.

Si Can Vies va a terra, els barris en peu de guerra!

El Mercat? Per Vallvidrera! No a la privatització!

El 29 d’abril de 2009 es tancava el mercat de Vallvidrera, després que la fruiteria de l’Antonio, la carnisseria de la Montserrat i el supermercat del Miguel i la Maria Rosa abaixessin la persiana sense que l’ajuntament de Barcelona tingués cap projecte per a l’edifici, fet que va anar degradant l’estructura i la façana del mercat.

Ja des d’un primer moment, Vallvidrera va demanar poder adequar-lo per tal de convertir-lo en un equipament que pogués encabir les necessitats i inquietuds dels veïns i les entitats del poble. És per això que la revista gratuïta “Vall de Vidre” va dur a terme una consulta, el novembre del 2009, per tal de saber què volia la gent. La participació va ser molt positiva amb més de 400 vots. La proposta més votada, marcada per una necessitat que en aquell moment estava en boca de molta gent, va ser la de fer un poliesportiu amb piscina i gimnàs. Aquest fet s’entén ja que Vallvidrera no disposa de cap equipament com aquests i la gent que vol utilitzar-ne un ha d’anar a Can Carelleu fent fins a 3 transbords amb transport públic (funicular-tren-autobús).

En aquests moments, una part de l’espai es troba cedit amb contracte precari a la companyia de teatre Fontmontina i als pastorets de Vallvidrera per poder guardar material i assajar. Aquesta opció deixa a fora totes les entitats del poble que demanen poder utilitzar aquest espai per a reunir-se i fer les seves activitats, fugint de les limitacions del centre cívic.

Aquesta tardor, però, els llebrencs hem pogut comprovar quina és l’estratègia del districte. Tot i que el Pla de Futur a Vallvidrera 2010-2020 marca com a mesura prioritària la “creació a l’antic mercat de Vallvidrera d’un equipament de serveis per al barri (sala polivalent, espai per les entitats, etc.)”, fa unes setmanes, arribava una proposta de privatització que cedia l’edifici durant 10 anys a una empresa cultural privada a canvi de 750.000 euros, que el districte veia amb molts bons ulls. Aquesta proposta, que al final no prosperarà ja que l’empresa s’ha retirat després de veure l’oposició frontal per part de Vallvidrera a l’últim consell de Barri , fa palès que al districte només li interessa treure un rèdit econòmic de l’espai, fugint totalment de la demanda que fan les entitats i organitzacions de Vallvidrera per tenir un espai propi autogestionat.

És per això que des de la Candidatura d’Unitat Popular de Sarrià-Sant Gervasi denunciem qualsevol intent de privatització del mercat. Creiem que veient la demanda que fan les entitats, que cada dia en són més, s’hauria de convertir en un espai per aquestes, seguint, per exemple, el model de gestió ciutadana similar al que s’està utilitzant a la casa Orlandai i que està donant bons resultats.

Pel que fa a la idea de convertir el mercat en un gimnàs i piscina, i que tants veïns van donar suport, creiem que es podria solucionar el problema d’una manera efectiva i eficient posant un bus barri que enllaci el poble amb Can Carelleu. Projecte que l’associació de veïns ja ha posat sobre la taula en alguna ocasió.

És per això que encoratgem les veïnes i entitats del barri a reclamar aquest espai com a seu i a lluitar per tal que mai es pugui arribar a privatitzar. Nosaltres així ho farem.

La pobre senyalització de Vallvidrera exclou els seus equipaments públics

Des de sempre hem pogut comprovar que molta de la gent que puja a Vallvidrera en funicular, després vol baixar caminant. A l’hora de fer-ho, molts d’ells baixen per la carretera que uneix el nucli urbà amb el peu del funicular, a manca d’indicacions que assenyalin la ruta a peu. La carretera, d’uns 3 km, no està adequada per a vianants, no està il·luminada i no té voral. A més, el seu traçat revirat, fa que els cotxes no tinguin visibilitat augmentant així el risc d’atropellament.

Un greu exemple d’aquesta mancança va passar durant la festa major quan alguns dels assistents van baixar per la mateixa carretera un cop acabat el concert, ja que l’absència de nit bus obligava a tornar a peu cap a Barcelona. Considerem que aquests fets, molt perillosos per als vianants, es podrien evitar fàcilment posant les indicacions corresponents a la plaça de Vallvidrera i indicar que la manera per baixar a Peu del funicular des de la plaça és per la drecera i no per la carretera.

En la mateixa línia considerem que les úniques indicacions de la plaça de Vallvidrera (les Planes, Tibidabo, Sant Cugat, escola judicial…) només fan referència a espais de fora el poble, fent que esdevingui únicament un lloc de pas. Creiem interessant que s’indiqui on hi ha l’escola, l’escola bressol, el centre cívic, la biblioteca, la deixalleria i la zona esportiva, com a equipaments públics de Vallvidrera per així ajudar-los a potenciar.

Davant d’aquesta problemàtica, la CUP de Sarrià-Sant Gervasi vam assistir al darrer ple del districte, del passat dia 5 de desembre, per tal de plantejar, entre d’altres, aquesta qüestió a l’equip de govern. Tanmateix, el president del districte, Óscar Ramírez (PP), no va autoritzar la pregunta, ni al torn de precs i preguntes ni en qualsevol punt de l’ordre del dia, amb el pretext que els partits polítics no podíem plantejar preguntes al ple malgrat s’habilita un espai perquè tothom pugui formular interpel·lacions al regidor. D’aquesta manera, una qüestió tan important de seguretat vial, va romandre sense ésser abordada.

Indicacions cap al Vallès

Indicacions cap al Vallès

Indicacions cap a Barcelona

El Mur de la Vergonya del c/Saragossa, 32

“Qui dia passa, any empeny”, deuen pensar els qui governen en relació al solar de dimensions considerables del carrer Saragossa, 32. Tant l’anterior govern de la consellera Katy Carreras (PSC) com l’actual del conseller Joan Puigdollers (CiU) responen amb evasives quan se’ls hi pregunta sobre l’ús social d’un espai inutilitzat que porta més de 7 anys barrat per una tanca metàl·lica, popularment batejada com «el Mur de la Vergonya».  

Sota l’empara que “la propietat privada és un dret garantit constitucionalment”, l’equip de Govern ha defugit en tot moment de qualsevol mena d’intervenció administrativa, ja sigui l’expropiació del sòl o la mera cessió d’ús temporal. Saragossa 32 ha estat un espai reivindicat pel veïnat al llarg del temps. La darrera mostra la vam poder escoltar, de boca d’un veí de l’immoble annex, al darrer Consell de barri del Putxet-Farró (juny 2013).

Cal recordar-los, a tall de reflexió, que el Putxet-Farró, i concretament la seva meitat meridional (el Farró), segueix sent el barri amb menys equipaments públics del districte. Mentrestant, el veïnat no resta aliè a aquesta realitat. La pintada que il·lustra la notícia és un exemple més de la indignació davant la inoperativitat d’un Districte que menysté les preocupacions i propostes que se’ls hi exposa pels canals democràtics que ella mateixa habilita. Donant, novament, la raó als qui veiem els actuals consell de barri com un brindis al sol sense cap mena de poder decisori.

PS: Poc abans de publicar la notícia, ens hem fet ressò de l’esborrament de la pintada, hores després de la seva aparició. Genera una gran incredulitat percebre com el Districte només s’interessa de la neteja de la tanca quan apareixen missatges de denúncia de la seva mala praxis política i, en canvi, es desinteressa pel seu manteniment durant mesos quan s’hi poden veure gargots i grafits que no afecten a la seva “bona reputació”.

En homenatge als nostres

Aquest dissabte passat, primer de juny, es van inaugurar els Jardins d’Elvira Farreras, al barri del Putxet-Farró, en homenatge a l’escriptora veïna del barri, considerada la millor cronista del Putxet fins a l’actualitat. Paral·lelament, s’inaugurà la Placeta dels Blaus, al barri de Sarrià, en reconeixement a la important tasca cultural i esportiva del nonagenari centre excursionista de referència entre el poble sarrianenc.

Des de la CUP de Sarrià-Sant Gervasi aplaudim la decisió de la Ponència de Nomenclàtor i del ple del Districte d’accedir a nomenar els espais públics dels nostres barris amb esdeveniments, persones i col·lectius de rellevància per la seva aportació i vinculació a la vida social del districte. Aquesta actuació posa de manifest la contradicció que suposa dedicar places i carrers a subjectes que han actuat al marge de la realitat local, o fins i tot, en contra dels drets i llibertats dels veïns i veïnes de Sarrià, Cassoles o Vallvidrera.

Un cas paradigmàtic, i no lliure de polèmica encara, recau en la decisió del consistori de dedicar uns jardins del barri de Tres Torres al polític anglès Winston Churchill. L’acord pres el 8 de març de 2012 per unanimitat (des del PP fins a ICV), comportà l’establiment d’un homenatge permanent i injustificat al cap de govern britànic que va permetre la supervivència del feixisme a Europa mitjançant la tolerància al règim franquista després de la Segona Guerra Mundial, tal i com ja vam denunciar la CUP en el seu moment.

En homenatge als nostres, recuperem l’espai públic!

Els Mossos desallotgen el nou espai alliberat pel Casal de Joves

Un total de cinc unitats dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra s’han desplaçat aquest migdia fins al nou espai alliberat pels membres del Casal de Joves de Sarrià-Sant Gervasi amb l’objectiu de desallotjar-los. Un cop les persones del seu interior han estat forçades a sortir sense patir detenció, s’han tapiat les finestres d’accès per deixar novament la nau sense cap mena d’ús social pel barri, després que portés abandonada des de finals dels any vuitanta. Des de bon matí, agents de paisà i patrulles de la policia autonòmica han estat vigilant la zona amb l’objectiu de trobar el moment adequat per ensorrar el projecte del carrer Cornet i Mas, 21, que tot just havia començat a caminar hores abans. A mesura que les joves anaven sent expulsades de l’antiga imprempta de Sarrià, veïns i veïnes s’han anat concentrant davant de l’edifici per mostrar la seva disconformitat per l’actuació policial contra una iniciativa de dinamització del barri. En acabat, s’ha convocat a les 19h una cassolada a la Pl. del Consell de la Vila, per expressar davant de la seu del districte el rebuig al desallotjament express de la nau abandonada, així com a les nefastes polítiques de foment de l’associacionisme juvenil del govern actual.

Des de la CUP volem mostrar un cop més la nostra solidaritat amb el jovent organitzat de Sarrià-Sant Gervasi, fart de ser obviat tant per l’antic govern local de Katy Carreras (PSC) com per l’actual de Joan Puigdollers (CiU). Durant anys, s’ha evidenciat la necessitat del jovent per tenir un lloc on poder crear i desenvolupar les seves activitats associatives, malgrat que els diferents regidors han volgut deixar aquest assumpte en el tinter. Sota pretext de manca de pressupost municipal, s’ha volgut excloure aquesta petició de les prioritats de govern quan, precisament, els i les autores de la seva demanda han reivindicat l’autogestió com un dels seus pilars de treball essencial. El darrer fracàs és el projecte del Pla d’Espais Buits, proposta que en el seu moment ja vam criticar i que va ser aprovada pel govern municipal de Xavier Trias (CiU). Respostes populars com la viscuda aquesta setmana a Sarrià fan palès el caràcter purament propagandístic d’aquesta política, la qual només pretèn cedir espais sota paràmetres sumament rígids d’accès i control.

A continuació, reproduïm el comunicat elaborat pel Casal de Joves de Sarrià-Sant Gervasi en resposta al desallotjament que han patit, així com la cobertura mediàtica d’alguns mitjans de comunicació.

• Notícia a Barcelona TV
• Notícia al diari El Triangle
• Notícia a Alerta Solidària
• Notícia a Europa Press
• Notícia al Periódico de Catalunya
• Notícia a La Vanguardia (en castellà)

MANIFEST

Ahir diumenge 14 d’abril, després d’una cercavila reinvindicativa, un grup de joves de Sarrià–Sant Gervasi, vam decidir okupar l’espai abandonat des de fa més de 25 anys del carrer Cornet i Mas número 21. Aquest migdia, cinc dotacions de la Brigada Mòbil han vingut per desallotjar-nos i tapiar de nou el local.

La nostra intenció era crear un espai pel jovent del barri totalment autogestionat que ens permetés satisfer les nostres inquietuds sense haver de demanar permís, d’una manera allunyada de la cultura establerta i gestant alternatives fora de l’oci mediatitzat del consum i les estrutures de poder imposades.

No creiem en el model impulsat per l’ajuntament: una sola sala en un centre cívic limitada per horari, sense vida ni personalitat ni cap tipus de participació en la seva gestió -a càrrec, en aquest cas, d’empreses privades- no és un casal de joves. Rebutgem també l’especulació i denunciem l’existència d’espais buits i abandonats sense cap mena d’ús, mentre que som moltes les persones i els col·lectius sense sostre on realitzar les seves activitats. Creiem ferventment en l’organització horitzontal i assembleària de les veïnes i la participació activa per decidir quin model de barri volem. Condemnem el silenci que fins ara ens ha caracteritzat a totes com a barri i per això avui volem fer-nos sentir més que mai, mentre ens preguntem quants anys més restarà buit l’espai que avui han desallotjat i quantes okupacions caldran per tal de donar-hi vida?

Per tots aquests motius, seguirem intentant aconseguir un local per tots els mitjans possibles i serem incansables. Seguirem treballant pel barri i pel model en el qual creiem. Gràcies a totes les persones i els col·lectius i moviments socials que ens heu donat suport durant tot aquest temps. Sarrià no és de qui el paga sinó per qui el fa viure. Ahir, demà, però sobretot avui, el jovent de Sarrià – Sant Gervasi, actiu i combatiu!

#EspaiAlliberatSarrià

Des de fa temps el jovent del districte reclama un espai per generar debats sobre problemàtiques juvenils per trobar solucions comunes per tal d’abordar-les, així com donar resposta a les necessitats del jovent quant a oci alternatiu. Per això, el nucli de la CUP de Sarrià-Sant Gervasi donem suport a l’ocupació realitzada avui diumenge 14 d’abril per part del Casal de Joves de Sarrià-Sant Gervasi al carrer Cornet i Mas, 21-23, espai abandonat producte d’una operació de caràcter especulatiu. Ja portem temps defensant la despenalització de l’ocupació d’immobles buits, en un context de manca d’espais d’autogestió al districte, i més sabent que hi ha vora 80.000 habitatges buits a la ciutat de Barcelona, degut a la pràctica especulativa de propietàries i immobiliàries, amb el beneplàcit de l’administració. L’especulació en el nostre districte impedeix al nostre jovent buscar un futur allà on va néixer.

La CUP ja ha denunciat en reiterades ocasions la falta d’un espai autogestionat de referència del jovent al districte: un punt de trobada.

Aprofitem per recordar la legislació que, a hores d’ara, no ha complert el Districte. Segons consta en el Pla d’Equipaments Juvenils de la ciutat de Barcelona (2008-2015) en l’apartat Els Casals de Joves i els Espais Joves, l’ajuntament preveu la ubicació de:

-1 Casal de Joves per cada barri, o conjunt de barris, amb més de 10.000 joves (de 12‐29anys).

‐ 1 Espai Jove per cada districte.

A més el Pla d’Actuació del Districte (PAD) (2008-2011), preveu un Espai Jove.

El districte de Sarrià-Sant Gervasi supera els 27.000 joves entre 12 i 29 anys, però tot i així, encara no té Casal de Joves ni Espai Jove.

El nostre regidor, Sr. Puigdollers, insisteix que la Casa Sagnier disposa d’un Punt d’Informació Juvenil (PIJ) i ho equipara amb el Casal de joves del districte. També hi ha un una habitació que anomenen Casal de Joves que no fa aquesta funció i no depèn dels joves. Només es dedica a complir un programa de tallers i cursos, de pagament, que motiven poc al jovent del barri.

Població juvenil entre 19 i 29 anys per a cada districte de Barcelona.

[Font: www.bcn.cat]

Esgotades totes les possibilitats de reclam via institucional, i recordant el fracàs del Pla d’Espais Buits, destinat a cedir temporalment finques de titularitat pública sota uns excessius paràmetres, entenem que l’ocupació és la única via per aconseguir un espai al districte autogestionat pel jovent i per al jovent i també com una eina eficaç de denúncia contra l’onada especulativa del districte.

Aquest espai l’entenem com una oportunitat per potenciar la identificació i la implicació del jovent en un projecte comú socialment transformador en un districte conjunturalment advers.

A continuació reproduïm el comunicat del Casal de Joves de Sarrià-Sant Gervasi:

Diumenge 14 d’abril del 2013, un grup de joves del districte de Sarrià-Sant Gervasi, cansades d’estar mancades d’espais lliures per autogestionar-se i construir alternatives en un districte adormit i, per altra banda, sord davant les seves demandes, van decidir alliberar l’espai del carrer Cornet i Mas 21-13, que fa dècades que està abandonat.

Som moltes les entitats juvenils que treballem al barri i per al barri, moltes joves amb ganes d’implicar-nos i participar sense haver de demanar permís a ningú i que ens trobem sense un sostre on realitzar les nostres activitats per nosaltres i des de nosaltres, espais on trobar-nos, conèixer-nos, aprendre les unes de les altres, debatre i compartir punts de vista, i satisfer les nostres necessitats en un món que no compta amb nosaltres i ens exclou utilitzant un discurs paternalista, dominant i controlador que rebutgem.

No creiem en el model de districte que se’ns ven des de l’Ajuntament, encarat a minories adinerades i a mantenir l’ordre del sistema establert a través de discursos hipòcrites i irreals sobre la participació ciutadana i la importància del jovent, per mentrestant, ens veten les nostres propostes i iniciatives si no s’adiuen a la seva mentalitat, i així ens dificulten i impossibiliten les nostres accions i activitats.

Aquest nou espai, aquest Casal de les Joves vol ser un punt de referència al districte, recordant i continuant la feina que moltes, abans que nosaltres, van fer, lluitant per les alternatives i un districte més fet a la nostra mida. Volem que sigui un espai de cultura, d’aprenentatge, de trobada, un centre d’oci no encarat al consum, fugint dels models imposats on puguem realitzar-nos des de l’autogestió dels espais i de les nostres vides. Que sigui un espai de totes, per totes. Hi sou ben convidades a passar i participar, perquè ahir, demà i sobretot avui, perquè avui és cada dia, el jovent de Sarrià – Sant Gervasi, viu i combatiu!

Cercavila reinvidicativa

 Espai alliberat

Cercavila reivindicativa contra la manca d’espais pel jovent

L’assemblea local de la CUP us convidem, a petits i grans, a participar a la cercavila reivindicativa organitzada pel Casal de Joves de Sarrià-Sant Gervasi i convocada el diumenge 14 d’abril a les 18h a la Pl. de la Vila. Amb aquest acte, el col·lectiu organitzador vol portar al carrer el clam del jovent del districte per la manca d’espais de reunió i autogestió facilitats per l’Ajuntament. Tot plegat, la manifestació pels carrers de Sarrià finalitzarà amb una xocolatada per a tots els públics. De la mateixa manera, donem ple suport a la inicitiva, tot recordant el fracàs de polítiques com el Pla d’Espais Buits, destinat a cedir temporalment finques de titularitat pública sota uns excesius paràmetres, inoperants per a qualsevol entitat associativa amb voluntat constructiva a mig i llarg termini.