Des de la CUP de Sarrià-Sant Gervasi rebutgem enèrgicament el nou atac perpetrat pel Govern espanyol contra els nostres drets, amb l‘aprovació de l‘avantprojecte de llei de penalització de l’avortament. La reforma duta a terme pel ministre de justícia espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón, amb la complicitat de l’Església catòlica i la dreta més involucionista, atempta contra l’emancipació de les persones per decidir lliurement el model de construcció familiar que desitgen. Més alarmant és encara l’efecte greument damnós i perjudicial sobre la salut de la dona embarassada. Lluny de consideracions absurdes, com la dels seus detractors, que titllen la pràctica de l’avortament com un passatemps adolescent, la realitat és que comporta inherentment a la pacient uns danys físics i morals que no es poden banalitzar. Més aguts seran aquests riscos si, a sobre, s’han de practicar, a diferència de molts altres països de l’entorn europeu, al marge de la legalitat vigent. Tot plegat posa les bases per a una nova onada de protestes en defensa dels drets socials, novament negats per la dreta, en la que la CUP no restarem immòbils.
Marc legal
Fins el moment, la llei orgànica 2/2010, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, permetia que tota dona major de setze anys pogués avortar sense el consentiment del pare, mare o tutor legal i sense causa justificada les primeres catorze setmanes. A partir de la quinzena fins a la vint-i-dosena setmana calia justificar una causa de risc greu per a la vida o la salut de l’embarassada o el fetus. A partir de la setmana vint-i-dos només es podia realitzar si un comitè clínic detectava anomalies en el fetus incompatibles amb la vida o si detectava en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic.
Amb l’aprovació el divendres 20 de desembre del projecte de llei, conegut com a llei orgànica de protecció de la vida concebuda i dels drets de la dona embarassada («llei Gallardón»), s’estableix un marc de drets equiparat al del Franquisme. Concretament, només s’autoritzarà en dos casos justificats: violació abans de les dotze setmanes, o risc per a la salut de l’embarassada abans de les vint-i-dues setmanes. I sempre que afecti a una menor d’edat, haurà de comptar amb consentiment patern o matern, així com el de l’equip mèdic. D’aquesta forma es promulga un règim més regressiu encara que el de la llei orgànica 9/1985, en el que només es podia avortar en tres casos: violació (supòsit criminològic); risc greu per a la salut física o psíquica de l’embarassada (supòsit terapèutic); o dany o malformació física o psíquica en el fetus (supòsit eugenèsic). Vegi’s com aquest darrer supòsit ni s’ha pretés incloure, fet que sí que podem trobar en altres marcs legals com, fins i tot, el de la República Islàmica d’Iran (llei de l’avortament de 2005).
Conjuntura al districte
La realitat al nostre districte pren una dimensió particularment especial, esdevenint així com un dels territoris de Barcelona on el conflicte ha pres major intensitat. Per una banda, amb una classe política local que ret vassallatge als “designis divins” dictaminats per congregacions cristianes arrelades al territori, com ara escolapis, salesians, jesuïtes o benedictins, que s’ha convertit a la pràctica en un important lobby de Sarrià-Sant Gervasi. En aquesta croada contra les llibertats, n’han pres bona nota algunes parròquies i esglésies del districte, difonent propaganda criminalitzadora contra les dones que practiquen la interrupció voluntària de l’embaràs, com ara les campanyes «aborto zero» o «vivir es vida». Val a dir, a mode d’exemple simptomàtic i per recordar el caràcter col·laboracionista del govern local, com la presidència del districte fou lliurada al PP (Óscar Ramírez), no només amb el suport de CiU, sinó també del PSC i d’ICV-EUiA.
I per l’altra banda, uns moviments socials que no donem el braç a tòrcer per trencar les cadenes que denigren la dona i la releguen a un paper secundari en l’esfera pública condemnant-la al desenvolupament de tasques de cura i reproducció a la llar. En paral·lel, i per culpa del poc marge legal que tradicionalment hi ha hagut per avortar, moltes de les intervencions s’han de realitzar d’amagat en clíniques privades, moltes d’elles situades als barris de Sarrià i de Tres Torres. Com a resultat de l’actitud persecutòria d’agents reaccionaris, un bon nombre de sanitaris han estat processats en els darrers anys acusats d’un presumpte delicte de danys contra la salut pública. Sense anar més lluny, l’any 2008 els mitjans de comunicació es feren ressò de la imputació de dotze metges de la Clínica Tres Torres per practicar avortaments a pacients que voluntàriament ho havien triat, malgrat que prèviament haguessin d’abonar un cost de 200 euros i gaudir del vist-i-plau d’un informe psicològic. A partir d’ara, entenem que aquestes pràctiques s’hauran de realitzar en un ambient de major clandestinitat, i per tant de risc per les pacients, degut a l’enduriment del marc legal. No obstant, el recolzament i la solidaritat d‘agrupacions i sindicats de personal mèdic amb les companyes de professió afectades per la persecució judicial no ha cedit en cap moment.
Posicionament
Per això, la CUP de Sarrià-Sant Gervasi denunciem i ens oposem a aquest nou episodi de retallades que, juntament amb l’aprovació al Senat, aquesta mateixa setmana, de la LOMQE («llei Wert»), constata la regressió social amb la que el govern del Partit Popular vol sotmetre a milions de catalans i catalanes. Raó incommensurable per actuar en desobediència a l’ordenament jurídic espanyol com a mesura d’exercici de sobirania i preservació dels drets socials. En aquest sentim, recolzem la iniciativa, ja insinuada pels governs autonòmics de Catalunya, Andalusia, Astúries, Canàries i Euskadi, de recórrer la norma i, fins i tot, de no acatar–la en digne causa d’insubmissió. Entenem que la interrupció voluntària de l’embaràs ha de ser un dret universal emparat i cobert gratuïtament per la Sanitat pública; de caràcter dispositiu per a la parella, en cas de consens, o només per a la dona, en cas de dissens; així com de corresponsabilitat en les obligacions que se’n derivin.
CUP de Sarrià-Sant Gervasi 