Al banquet de la victòria només hi haurà paisans

Les relacions entre l’exèrcit espanyol i els Països Catalans sempre han estat desastroses, ja des del temps dels segadors. De fet, des del 1707, després de la batalla d’Almansa, és clarament un exèrcit d’OCUPACIÓ. Per tant, el que seria estrany és que les relacions fossin bones. Sipais, botiflers i venuts, a banda. La Chacón algun dia, més aviat del que es pensa, farà córrer el “tipex” amb desfici per damunt del seu currículum vitae.
Però anem als fets. Resulta que pel Parc de Collserola, no només hi corren sense ordre ni concert, manades de porcs senglars, no, també hi pul·lulen soldats espanyols armats fins les dents. Aquest xicots i alguna xicota, que cobren per això, juguen a fer el Rambo sense cap tipus de discreció davant dels nassos dels sorpresos usuaris del Parc, ja siguin ciclistes, ja siguin simples passejants. Es tracta del regiment “Arapiles 62, cazadores de montaña”, amb seu a la caserna del Bruc, que, a pesar del nom, no caçaran ni un sol porc senglar.

Des de l’assemblea de Sarrià- Sant Gervasi de la CUP de Barcelona denunciem aquestes maniobres armades de l’exèrcit d’OCUPACIÓ espanyol. Volem que se’n vagin ben lluny, cap a ponent, d’on van venir, per no tornar mai més. Ja portem massa temps aguantant-los i pagant-los. No volem veure mai més els seus uniformes militars, la seva prepotència, la seva xuleria, la seva bandera, i qualsevol cosa que tingui a veure amb ells. Que se’n vagin i no tornin més!

Però una pregunta: demanen permisos per ocupar el Parc? Qui els hi dóna? El Parc depèn de la diputació de Barcelona, en la qual s’hi ha instal·lat els regionalistes de CiU, però els espanyols del PP també hi pinten alguna cosa. El subgrup parlamentari de SI ha presentat una proposta de resolució al Parlament perquè que s’informi de les activitats militars que s’han fet al Parc en els darrers deu anys i que se’n prohibeixi qualsevol més a partir d’ara. És evident que se’ls escoltaran amb un flabiol sonant.

Bé, per si a algú encara li queda algun dubte que som una nació ocupada, que vagi a passejar pel Parc de Collserola un dia de maniobres dels “arapiles” i se li esvairà de cop, tot i que potser les cames li tremolaran una mica. Per cert, això d’”arapiles” resulta que ve del nom d’un batalla de la guerra del francès, en la qual, l’exèrcit espanyol aliat amb l’anglès van guanyar els napoleònics. Deu ser de les darreres victòries que recorden, ja que no creiem que hi hagi cap regiment que es digui “Annual” o “Filipinas” o “Cuba”, totes elles batalles i guerres d’un temps que els espanyols les contaven per derrotes.

De fet, per molt que ens hi escarrassem escrivint articles sobre l’exèrcit espanyol, mai podrem superar les tres línies que va escriure el dibuixant Junceda en un acudit que va donar lloc al fets del Cu-Cut al 1905, quan militars van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric Cu-Cut i del diari la Veu de Catalunya. En l’acudit es parlava del banquet de la victòria. La nostra, de victòria, la de la independència, la celebrarem només paisans, sense cap militar (com a màxim algun mosso d’esquadra de servei), però a partir d’aleshores, si hi haurà o no militars a Collserola i arreu del territori, ja seran figues d’un altre paner.

Comparteix: