CUP de Sarrià-Sant Gervasi

Bloc del districte de Sarrià-Sant Gervasi de la CUP de Barcelona


1 comentari

El misteri de les Setze Portes

Una por que dia a dia és confirma: Als agosarats ciutadans que s’han cregut la democràcia i gosen a practicar-la, ja feia temps que els anava inquietant una “remor” que corria entre Consells de Barri, districte, PAMs PADSsi altres neologismes- utilitzats per fer veure a la població que la política municipal és massa avorrida i complicada per que pugui interessar a ningú-.

Algú estava preparat una de grossa: Els taurons del ciment, desprès d’haver-se empassat els veïns dels barris de mar,anaven ara amb ganes de queixalar també la muntanya. Volen repetir fins a les darreres conseqüències, els models que ens han portat a aquesta crisi: Fer-nos creure en el “Paradís”. El Paradís de la opulència o de la resignació. Mentre s’emporten el diner de la destrucció al únic paradís, en el que de veritat hi creuen i fan realitat: el paradís fiscal a Can Illes Cayman.

Els veïns que ja amb l’anterior consistori van perdre (absolutament) la innocència, però tot i així, van participar amb moltes altres entitats cíviques: CUP, indignats, assemblees de joves, ecologistes…en la pantomima, que en nom d’una absolutament inexistent pretesa “participació ciutadana” es va muntar. Poca broma; parlem de quatre hores en dia laboral. El “taller” és va perpetrar de tarda a vespre a l’institut Menéndez y Pelayo.

La primera reunió, a la sala d’actes va evidenciar l’aixecada monumental de camisa a la que anàvem a participar. Per a mostra un botó: Quan un veí va demanar la paraula, se’l va engegar dient no hi havia temps…ni micro!

Dividits tots en grups, barris portes i sectorials, van començar les passejades amunt i avall de l’edifici. De bon començament, es va plantejar de boicotejar l’acte, però finalment immersos en la cerimònia de la confusió, molts van abandonar els departaments als que s’havien apuntat per concentra-se en algun lloc concret. Els comentaris van quedar recollits:

No es volia ciment, ni construccions, ni pàrquings, ni equipaments, ni enjardinament, ni accessos massificadors. Es volia, sobretot, preservació de l’espai natural.

I què dir que dintre de la munió d’arquitectes enginyers i dissenyadors …ni es va parlar, ni es va comptar amb cap biòleg, botànic, o expert en parcs naturals.

Un detall: el pla d’ús del Parc Natural de Collserola, encara no s’ha aprovat.

Es van repartir planells, amb corbes de nivells i complexos apartats. Consells i assessorament d’experts …d’experts en què? És la pregunta que va quedar. En què consisteix una “Porta”? Misteri. La pista: quelcom per “fer arribar” el bosc a la ciutat. Per una ciutat mes verda…relacionar el medi en termes de correlació…o no!

Com el dia després de tota “cursa” electoral… Oh miracle! Ja són aquí tots els projectes a concursar (per si tanta prevenció i complicació no fora prou, només són idees) a les 16 Portes. Tothom se’ls podrà mirar i dir la seva. Si es que s’assabenta, entén quelcom, s’ha matriculat i encerta la via.

Dat i Beneït aquí teniu el que faran. Macro- projectes urbanístics:

Ciment.
Construccions.
Pàrquings
Equipaments
Enjardinaments
Accessos massificadors

En definitiva, trauran del calaix el que ja tenen ultra preparat : nou complex massificador, urbanització i invasió de l’espai natural. La destral de guerra està desenterrada. Veïns de Collserola: venen, venien i vindran.

Heus aquí el que amagava el misteri fantasmagòric de les Setze Portes, per les que voler fer sortir l’espai natural i els barris; per acabar, amb la seva vida veïnal i continuar engreixant butxaques.


Deixa un comentari

L’Audiència Pública de Sarrià-Sant Gervasi

El passat dijous 12 de gener es va celebrar al Centre Cívic de Can Castelló la primera Audiència Pública de l’any, així com la primera del nou govern municipal. Assistència massiva d’unes veïnes i veïns amb ganes de preguntar coses al Regidor. Vaja, com el mateix significat d’audiència ens indica, amb ganes de ser escoltats.

I no neguem que el senyor Puigdollers ho va fer. Una per una, el regidor contesta totes i cada una de les preguntes, no sense que abans el gerent del districte, el senyor Carles Esquerra, li faci algun senyal per matisar alguna resposta poc exacta. Tot i així, cada cop més tenim la sensació que el nostre regidor té, per dir-ho d’alguna manera, la pell més fina. Sobretot quan la veïna o el veí que fa una pregunta un pèl insidiosa que sobrepassi la petició de canviar la direcció d’un carrer, el soroll d’un bar que tanca tard o els cotxes aparcats en doble fila.

Quan això succeeix les respostes del senyor Puigdollers agafen un to moralista jesuític insuportable. Sinó que li ho diguin a l’Isabel Lacruz, que porta anys denunciant l’ajuntament per no respectar el ginjoler del carrer Arimón. Una de les respostes a la manca de sensibilitat i compromís per part de l’Ajuntament en aquest cas fou un “miri senyora Lacruz, aquí ens coneixem tots” quan la majoria dels assistents, posem la mà al foc, la veien per primera vegada. Tres quarts del mateix va passar quan l’assemblea de Sarrià-Sant Gervasi de la CUP de Barcelona vam preguntar sobre l’opacitat i manca d’informació sobre el macro projecte de les 16 portes i si aquest, per exemple, posaria en perill la transitada Carretera de les Aigües. A nosaltres ens va tocar un “vosaltres esteu molt mal informats” a la qual cosa vam respondre que per aquell mateix motiu érem allà.

En definitiva, totes aquelles qüestions de caire tècnic són resoltes amigablement amb un “en pren nota el gerent del districte” o “en pren nota la Intendent de la Guàrdia Urbana”, però les que qüestionen les decisions més polítiques (nul respecte al patrimoni o manca de transparència informativa en projectes rellevants) desperten una clara antipatia.

Afortunadament per nosaltres, en aquest cas, en vam treure alguna informació. Tot i que per la complexitat de les seves respostes encara no som capaços de desxifrar com es desenvoluparà el projecte de les 16 portes, una de les nostres preguntes feia referència a la celebració de tallers participatius on les veïnes i veïns podran presentar quines són les seves prioritats. Aquest es realitzarà el proper 6 de febrer a les 18h. (lloc: IES Menendez i Pelayo (Via Augusta, 140)).

Ja entenem que l’actual govern espera uns consells de barri, audiències i plens despolititzats, de pilotes fora i de consens ciutadà de cara a la galeria. Nosaltres, però, seguirem defensant un model democràtic molt més participatiu, transparent i directe que l’actual.

Comparteix:


2 comentaris

L’arbrecidi: del PSC a CiU, del foc a les brases

Les grues feinegen al carrer Arimón amb Berlinès. Un cartell indica l’empresa concessionària de l’obra i alguns veïns es pregunten què redimonis s’hi construirà. Un casal d’avis! exclama sorneguerament un avi que supera la vuitantena, orgullós del seu caminar vigorós i al·ludint que ell no farà us d’aquest nou equipament.

Al costat, una rasa profunda separa el recinte en obres del petit habitacle on queda segrestat un arbre gegant. És un ginjoler, un dels més antics d’Europa, segons els veïns, que ha crescut pacientment al barri en els últims dos segles. Una veïna explica que la seva fusta és de les més ben valorades, ja que històricament se n’han fet des d’instruments musicals fins a vaixells de guerra (segons ella mitja Espanya va quedar sense ginjolers el dia que Felip II va voler crear l’Armada Invencible).

Ara, l’arbre està greument amenaçat. Enclaustrat per tres bandes, havia fet créixer les seves arrels cap al solar que serà edificat. Els veïns porten anys mobilitzant-se i mostren una total indignació cap envers l’actitud de l’Ajuntament, que no ha fet cas de les 1400 firmes recollides que plantejaven convertir el solar en una petita plaça pública presidida pel Ginjoler. El que més molesta als veïns, i amb raó, és l’actitud opaca del consistori, que oficialment havia paralitzat les obres i ara les ha reprès sense previ avís. Altre cop, doncs, manca de transparència i compromís. Les promeses del nou alcalde, el Sr. Trías, sembla que també quedaran en paper mullat ja que el nou regidor de Districte, el Sr. Puigdollers (que a la vegada dirigeix la regidoria de Medi Ambient) no ha mostrat cap interès en aturar les obres.

I com diu la Isabel Lacruz, portaveu dels veïns, aquest no és un cas aïllat. La Plaça Joaquim Folguera i la Vil·la Florida també han perdut gran part dels seus arbres en els últims anys. El formigó, amb el pretext de noves obres, avança i el barri és cada cop més gris. No cal plantar palmeres ni gespa suïssa, però què tal si deixem alguns dels nostres arbres en vida?

Comparteix:


Deixa un comentari

La CUP defensa Collserola de les agressions

Dissabte dia 7 de maig la CUP-Alternativa per Barcelona va fer una marxa per la serra de Collserola per reivindicar el respecte i el coneixement de la serra com a Parc Natural. Darrerament s’han incrementat les agressions de tot tipus (urbanístiques, mediomabientals, etc) i per això cal mobilitzar-nos per aturar-les.
La marxa, en la qual hi van participar una trentena de persones, va acabar a Santa Creu d’Ordola, amb la lectura d’un manifest amb sis punts reivindicatius de la defensa d’un dels espais naturals més importants que hi ha a l’àrea metropolitana de Barcelona. A l’acte s’hi va adherir la CUP de Molins de Rei i alguns dels seus militants van ser presents a Santa Creu d’Ordola.


Deixa un comentari

Marxa per Collserola

Aquest proper dissabte, dia 7 de maig, els nuclis d’Horta i de Sarrià-Sant-Gervasi de la CUP de Barcelona organitzem una marxa per reivindicar l’espai natural de Collserola i per protestar contra la militarització que està patint el parc.

Ens trobarem a les 9.30h a l’estació dels FGC Baixador de Vallvidrera, estarem una estona a Vallvidrera, donant a conèixer les nostres reivindicacions per després, cap a les 12.30h anar caminant cap a Santa Creu d’Olorda, on ens trobarem amb les CUP de Molins de Rei i Sant Cugat per fer un petit acte polític i un petit dinar.

Ens veiem dissabte!

Comparteix: