El veïnat de Vallvidrera mou fitxa per construir la nova Barcelona

La indignació dels veïns i veïnes llebrenques augmenta dia a dia davant l’explotació del medi natural, urbanitzant poc a poc la serra de Collserola, beneficiant als interessos d’una Barcelona avocada a l’especulació immobiliària i a un model de turisme agressiu, excloent i elitista. Mentrestant, els i les residents de Vallvidrera segueixen menystinguts per l’Ajuntament de Barcelona, negant-los drets essencials com ara un transport públic digne i accessible. Hem de canviar-ho tot i s’acosta l’hora.

Cadascú al seu lloc: els arbres a l’Oreneta i Núñez entre barrots

El passat dijous 20 de novembre, els veïns i veïnes del districte van aconseguir que la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient de l’Ajuntament aprovés per unanimitat l’aturada del projecte urbanístic al Parc de l’Oreneta, que tenia per finalitat l’edificació de 30 habitatges de luxe, que condemnava i privatitzava 5000 metres quatrats d’una zona verda municipal.

Un despropòsit urbanístic que el govern municipal s’ha vist obligat a tirar enrera davant de les pressions veïnals i l’oposició de tots els partits del consistori, a excepció del PP que es va abstenir en l’aprovació inicial del projecte.

Ara, l’Ajuntament disposa de dos mesos  per qualificar l’espai amb clau 6 per la preservació com a parc, tot mantenint la proposta de qualificació del planejament a tràmit pels solars de Can Ripoll i Torre Garcini com a equipaments municipals en la seva totalitat.

La lluita ve de lluny, quan l’equip de govern  i la constructora Núñez y Navarro sometien a un xantatge als veïns de Horta – Guinardó i de Sarrià – Sant Gervasi: O es construeixen els pisos de luxe al Parc de l’Oreneta, o Torre Garcini i la Clínica Can Ripoll anaven a terra. Per sort, les diferents plataformes de lluita veinal van saber veure que la batalla havia de ser vertical i no entre elles i no van cedir a les pressions, ni pisos de luxe a Sarrià ni pèrdua de patrimoni arquitectònic i equipaments a Horta – Guinardó.

Des de que va sortir a la llum pública el projecte els veïns i veïnes, organitzats en la Plataforma Defensem la Oreneta, han lluitat i reivindicat que no s’urbanitzés el front sud del parc: xerrades, paradetes a la Festa major, recollida de signatures i manifestacions pels carrers del barri han aconseguit generar un clam popular en contra d’aquest nyap.

Més de 2000 signatures dels veïns i l’adhesió de més de 35 entitats del barri i de la ciutat van demostrar que l’oposició al projecte era majoritari i que estaven disposats a defensar un dels pulmons verds i espai públic del barri.

Ara, un cop retirat el projecte, la lluita continua, arrenca una nova fase on caldrà fer un seguiment acurat perquè es compleixin els acords i  vigilar perquè una nova permuta no es traslladi a cap altre espai verd de la falda de Collserola.

Des de la CUP de Sarrià  – Sant Gervasi celebrem d’aquesta victòria i volem felicitar als veïns i veines de la Plataforma Defensem la Oreneta per la gran feina de mobilització i lluita que han dut a terme aquests mesos per protegir un espai verd del districte de les urpes de l’especulador, que de moment dorm entre barrots.

Creiem fermament que el consistori hauria de fer valer el seu codi ètic i deixar de fer negociacions i signar convenis amb un empresari empresonat per frau fiscal.

 

Més info:

Blog Plataforma Defensem l’Oreneta: https://plataformadefensemloreneta.wordpress.com

Canal Youtube Plataforma Salvem Torre Garcini: https://www.youtube.com/channel/UC8LW7IA4s3XvqV3BUjkiDeQ

Caminada popular en defensa del Parc de l’Oreneta

Ahir, dissabte 8 de novembre, veïns i veïnes del districte ens vam mobilitzar pels carrers de Sarrià per exigir l’aturada del projecte urbanístic al Parc de l’Oreneta, que té per finalitat l’edificació de 30 habitatges de luxe, encimentant així 5.505 metres quatrats de zona verda. La marxa, convocada per la plataforma Defensem el Parc de l’Oreneta, va començar a la plaça d’Artós, poc després que se cités les 11h com a hora convinguda. És, aleshores, quan una seixatena de persones vam recórrer els carrers del casc antic sarrianenc fins el Parc de l’Oreneta, arribant a passar pel llindar del barri de Pedralbes.

La caminada s’ha caracteritzat per transcórrer enmig d’un to lúdic i reivindicatiu, a la vegada que pedagògic. Seguint aquests paràmetres, es va informar, a qualsevol vianant que estigués al carrer, de l’amenaça que pesa sobre un dels pulmons verds més importants del districte (amb el degut respecte cap a l’imponent Parc Natural de Collserola), el greu perjudici veïnal i mediambiental que se’n derivaria, així com les alternatives proposades des de la Plataforma per aturar el desastre.

Quan el cercavila va arribar a l’indret on estava projectada la reforma urbanística, es va donar el torn de paraula a les persones que ens hi vam combregar. Va ser l’hora de denunciar el pla de promoció immobiliària des de diferents perspectives. Per encetar, es va fer un repàs històric a l’espai, ressaltant la col·lectivització de la que va ser objecte per part del comitè revolucionari de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Sarrià. En segon lloc, es va postular una defensa del patrimoni natural del parc i del seu valor medioambiental. Finalment i en tercer lloc, es va denunciar el model de ciutat que permet aquestes aberracions especulatives en favor de l’elitisme i l’ús privatiu d’espais. Si es vol consultar, l’Assemblea de Joves de Sarrià-Esberla ha fet públic aquesta darrera ponència al seu web.

6 i 8 de novembre :: Jornades reivindicatives en defensa del Parc de l’Oreneta

Davant l’esfereïdor projecte immobiliari previst al Parc de l’Oreneta, veïnat d’arreu del districte està prenent partit en la defensa d’aquest espai natural que exerceix una paper clau en l’ordenació territorial dels espais públics de Sarrià. L’obra anunciada per la promotora Nuñez y Navarro, amb l’ajuda del govern municipal de Xavier Trias (CiU) i l’aprovació del govern del Districte encapçalat per Joan Puigdollers (CiU), pretén urbanitzar 5.505 metres quadrats habitables, del que fins el moment és zona verda, per edificar-hi 30 habitatges de luxe. Per calmar els recels dels i les barcelonines, el projecte contempla una permuta de dues finques al Galvany (Can Ripoll) i al Guinardó (Torre Garcini) perquè esdevinguin d’utilitat pública. Més enllà d’aquests bocins de concessió a reivindicacions veïnals de llarga trajectòria, el que esdevé una realitat és la progressiva edificació del veritable pulmó verd de l’àrea metropolitana de Barcelona, que recentment ha estat declarat Parc Natural. Ens referim ni més ni menys, que a la Serra de Collserola.

És per això que des de la plataforma Defensem el Parc de l’Oreneta, de la que la CUP de Sarrià-Sant Gervasi en formem part, hem organitzat pel dijous 6 de novembre: un cercavila des de Pl. del Consell de la Vila (17:30h), una concentració a la Casa Orlandai (18:45h) i la participació al Consell de barri de Sarrià (19h). A més a més, a les 11h del dissabte 8 de novembre realitzarem una caminada popular des de la Pl. Artós fins el Parc de l’Oreneta per fer visible a tot el veïnat la transcendència de les nostres reivindicacions i el perill imminent que es troba el barri de perdre un recinte vital d’activitat i esbarjo.

Les urpes de Núñez y Navarro planen sobre el Parc de l’Oreneta

Molles a canvi de diners. Això és el que proposa l’ajuntament a Núñez y Navarro (NyN). Dues masies -una Torre Garcini, revindicada històricament per les veïnes del Guinardó com a equipament públic, l’altra Can Ripoll, també reivindicada constantment per l’Assemblea de Joves de Cassoles i la resta del veïnat de Sant Gervasi de Cassoles per aconseguir més espais al barri- a canvi de 5.505 metres quadrats de sostre i trenta habitatges d’alt ‘standing’, en una zona del Parc de l’Oreneta, un dels cors verds del districte més enllà de la serra de Collserola. Així doncs, sembla que amb senyors com l’expresident del FCB Josep Lluís Núñez s’han de fer tractes de favors, quan, per un pla de vores de la Via Augusta, o per una futurible biblioteca a Sarrià (que encara no sabem quan arribarà), s’ha expropiat sense miraments a particulars, sovint amb la oposició frontal dels propis veïns i propietaris i escatimant fins l’últim trist cèntim i metre quadrat.

NyN, és una empresa el màxim accionista de la qual hauria de ser a la presó després de més de 15 anys de procés judicial (la Justícia va lenta per qui vol) i 21 anys des de que es va cometre el delicte: robar a les arques públiques (les de totes) 13 milions d’euros. Tot això, quan un casteller innocent ha de passar més de 20 dies en presó preventiva sense cap tipus de mirament. 6 anys li havien caigut a Núñez, rebaixats finalment a dos anys i dos mesos pel Tribunal Suprem precisament per no haver d’entrar a presó. Així, com Millet, Montull i tants altres, un altre gàngster lliure i fent negoci. L’ajuntament no hauria de tractar amb delinqüents.

Un projecte, el de NyN, que aprofundeix en l’elitització del barri i el districte i la fractura social en la diferenciació de classes. Sarrià no sempre ha estat un barri de rics, malgrat actualment és impossible viure-hi per a les classes populars i treballadores, afegint-hi la encara més difícil emancipació dels i les joves que es veuen obligades a emigrar. Prou elitització dels barris de Sarrià-Sant Gervasi: volem un barri popular al servei de les persones que el transformen cada dia, al carrer, i que porten anys treballant per recuperar la dignitat de les persones que hem viscut l’invasió de gent benestant que ha fet que les classes populars siguin minoritàries: els preus i els abusos ens conviden a l’exili.

Un projecte que es carrega zones verdes i naturals, a les faldes de Collserola, limitant cada cop més l’accés a la naturalesa que ens envolta, ocupant la muntanya amb piles de formigó que desestabilitzen la llibertat de la pròpia naturalesa per caprici d’uns pocs humans i els seus beneficis econòmics. Com si no tinguéssim edificis buits als nostres barris, i pisos de luxe encara per vendre o llogar; fent bo aquell vell lema que ens segueix acompanyant fa temps: gent sense cases, cases sense gent… Com s’entén?

I volem espais, sí, i volem Can Ripoll, també, però no a qualsevol preu. No volem cap contrapartida per NyN, ni ajudar el més mínim al seu enriquiment. Volem que l’ajuntament actuï amb diligència i no amb indulgència a l’hora de donar al poble el que és del poble. Als NyN no els devem res i, per tant, no els hem de donar ni una engruna. Potser en tot cas, Can Ripoll i la Torre Garcini poden ser un donatiu per pal·liar (a banda de multes i condemnes) el greuge que NyN ha comès a les arques públiques a través del frau fiscal.

Com dèiem, volem espais, sí, volem espais per les veïnes i veïns, perquè es puguin autogestionar i desenvolupar els seus projectes i les seves inquietuds lluny de l’òptica especulativa i immobiliària. Amb tot, entenem que aquest no és un pacte més de CiU i NyN, és la continuació classista de la “Marca Barcelona” que han practicat tots els governs de la ciutat (PSC, ERC, ICV) i ara, i des de fa temps, òbviament també CiU, amb la sempre inestimable ajuda del PP. Cal recordar que la recompensa a Núñez i Navarro per la recuperació d’altres finques d’interès històric i reivindicades arreu dels barris, ha permès, entre moltes d’altres, la malhaurada urbanització luxosa al costat del tanatori de Sant Gervasi, així com la ubicació de la clínica Quirón a la falda de collserola entre Sant Gervasi i Vallcarca. Els tractes amb Núñez i Navarro són històrics en part a partir del PGM (Pla General Metropolità) del 1976 (encara amb governs hereus del franquisme) i han estat la tònica general de tots els governs municipals del consistori, enriquint més a qui més té i precaritzant més a qui menys té.

Això ens demostra quina és la seva política i perquè treballem des de fa temps als barris per crear contrapoder popular. En aquesta línia, des de la CUP de Sarrià-Sant Gervasi us convoquem, a totes les persones interessades, a articular resposta entorn a aquesta agressió en la reunió prevista avui dijous 10 de juliol a les 19h a la zona afectada del Parc de l’Oreneta, al costat del carrer Montevideo.

Davant la seva estafa, entre totes i tots: capgirem Barcelona!

25 de maig :: Multireferèndum a la Casa Orlandai de Sarrià

Multireferèndum 2014 és una iniciativa de consulta ciutadana sobre diverses reivindicacions d’interès públic que es durà a terme entre el 27 d’abril i el 25 de maig a diferents punts de Catalunya.

Els col·lectius que la promovem creiem que s’estan imposant decisions contràries al sentit comú de la població. Per això, les volem sotmetre a referèndum i aconseguir que s’expressi la voluntat popular de forma directa, determinant i vinculant. Entre nosaltres hi ha comissions promotores d’Iniciatives Legislatives Populars bloquejades i comptem també amb el suport d’entitats i persones que treballen per fer-la possible. És una experiència innovadora que combinarà el vot electrònic i el presencial en una convocatòria multitemàtica. En ella es facilitarà als participants informació contrastada i formes de debat i deliberació pública. El procediment i la xarxa resultant seran posades al servei de posteriors edicions i promotors, amb l’objectiu d’anar construint una eina de referèndum obert, en els camins d’una democràcia d’arrel, creixent i directa.

És per això que organitzarem una taula de vot el mateix diumenge 25 de maig, davant de la Casa Orlandai (c/Jaume Piquet, 23), al barri de Sarrià. 

Principis rectors

Multireferèndum és una iniciativa independent, no oficial i gestionada des del terreny associatiu:

# Cooperativa: els grups promotors compartim la necessitat de treballar conjuntament per tal d’interpel·lar amb el màxim de garanties al conjunt de la societat. Tot i això, les preguntes i les campanyes que se’n deriven són tractades de forma autònoma.

# Confluent: és un vector de treball obert a qualsevol persona o col·lectiu interessat en les temàtiques tractades o en el mateix procés participatiu. Es tracta de generar un corrent concret i de durada determinada, a través d’un esforç de conjunt.

# Instituent: entenem aquesta convocatòria com una primera onada i volem d’aquest esforç ens en quedi una eina per seguir abordant problemàtiques tant en l’àmbit local com en el general.

# Per a una democràcia directa i de carrer: practiquem una democràcia creixent que posi en mans de les persones les decisions directes sobre qüestions comunes. Incorporem el vot electrònic i altres eines digitals, però sense deixar de banda la necessitat del debat i la trobada.

Què volem?

# Volem fer objectiva la voluntat popular en les matèries d’interès públic assenyalades.

# Volem aconseguir la més alta participació possible i que aquesta sigui la seva principal força del procés.

# Volem fer possible el vot presencial a tots els municipis de Catalunya.

# Volem combinar amb èxit la deliberació pública, el vot electrònic i el vot presencial i que, a més, sigui una experiència replicable.

# Volem activar una xarxa a favor de la democràcia directa a través d’una experiència pràctica.

 

Qui el promou?

És una idea inicial de Som lo que Sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking sorgida l’1 de juny de 2013. Són promotors d’aquesta primera convocatòria les entitats que hi proposen preguntes i l’assemblea de Multireferèndum:

# Som lo que Sembrem

# Xarxa per la sobirania energètica

# Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

# Plataforma per l’Auditoria ciutadana del Deute

# Plataforma Aturem Barcelona World

# Plataforma No a la MAT

# Assemblea en Defensa dels Serveis públics de Lleida

# Assemblea de Multireferèndum

Temàtiques

Provisionalment, aquesta primera convocatòria, posarà a debat quatre temàtiques de caràcter general i una de caràcter local/territorial que es votarà de forma descentralitzada:

 

Temàtiques generals

# Cultius i aliments transgènics

# Dret a referèndum vinculant per a les Iniciatives Legislatives Populars (ILP)

# Deute il·legítim

# Control democràtic i directe de l’energia

 

Temàtiques locals

# Projecte Barcelona World [al Tarragonès, l’ Alt Camp i el Baix Camp]

# Municipalització del servei d’aigua de la ciutat de Lleida [a Lleida]

# Línies de Molt Alta Tensió (MAT) [a la Selva, Pla de l’Estany, Gironès, Alt i Baix Empordà]

Qui pot votar?

Podran participar en la votació les persones majors de 16 anys i residents a la comunitat autònoma de Catalunya.

Com es pot votar?

Es podrà votar a través de qualsevol de les tres modalitats que es duran a terme successivament entre el 23 d’abril i el 25 de maig i també en qualsevol de les meses. Caldrà acreditar la identitat i el facilitar el lloc de residència.

 

FORMES DE VOT	EMPLAÇAMENT	DATES
Electrònic	https://www.multireferendum.cat	23 d’abril – 16 de maig
Anticipat	Centres socials, espais públics, etc.	17 de maig – 24 de maig
#25dMaig	Meses a les proximitats dels col·legis electorals	25 de maig

 

La ubicació de les meses de vota anticipat i les de la jornada de vot del 25 de maig seran publicades a la mateixa pàgina web. Us deixem el Díptic Informatiu Multireferèndum.

8a Fira Agrícola de Vallvidrera

Tal i com he fet darrerament, ens plau convidar-vos a tots i totes a la vuitena edició de la Fira Agrícola de Vallvidrera. En aquesta ocasió, serà el diumenge 6 d’abril de 10h a 15h a la plaça del Centre Cívic de Vallvidrera-Manuel Vázquez Montalbán. Gràcies a aquest esdeveniment organitzat per entitats i associacions llebrenques de base veïnal, el públic assistent podrà gaudir d’exposicions, tallers i xerrades entorn de l’economia agrícola que es practica a la serra de Collserola. Exemple d’aquest sintonia és la mostra de productes de Collserola i la presentació, amb visita inclosa, de l’Hort de Can Pujades.

 Recuperem la sobirania alimentària! Donem suport a l’economia local!

Setze Portes de Collserola, per davant o per darrera

Algú recorda l’ampla reacció ciutadana i veïnal que va despertar l’operació “Setze portes”? És la segona etapa de la guerra immobiliària a Barcelona per atacar el parc de Collserola després d’haver deixat la façana mar i el fòrum envaïda d’edificis buits.

Eufemísticament la consigna era: “No es tracta de portar la ciutat al parc, sinó el parc a la ciutat”.

Davant l’oposició claríssima de les AVV i ciutadans en general, l’ajuntament es va haver d’embutxacar el projecte per “més endavant”. Però la “democràcia” dels sectors financers i el seu exèrcit immobiliari no podien deixar d’actuar, tal i com venen actuant fa tants anys: per la porta del darrera!

Mentre el Pla d’usos del Parc Natural s’ajorna in aeternum, es desnona a tort i a dret, es tanquen hospitals i escoles, així com es paralitza l’obra de l’insuficient transport públic (mentre s’apugen els preus). El projecte de les “Setze portes” es construeix amb l’oposició popular, amb premeditació i traïdoria.

Només cal veure les obres i el moviment de terres darrera de la benzinera de la Pl. Alfons Comín. El nou parc del Torrent dels Maduixers, ja acabat i estratègicament preparat per inaugurar (potser durant la propera companya electoral). O el tot just inaugurat parc “de les Rieres”. Al vídeo de Barcelona TV podem escoltar, clarament, al batlle Xavier Trias recitant el concebut mantra: “no es tracta de portar la ciutat al parc, sinó…”.

L’afany immobiliari i el model depredador no és economia, és religió!

El lucre personal l’únic Déu i el diner el seu profeta!

VI Fira Agrícola de Collserola

Si ahir us convidàvem a la Fira de Comerç Just a Sarrià avui us animem a pujar a Vallvidrera el diumenge 5 de maig per gaudir de la VI fira agrícola de Collserola organitzada per algunes associacions de veïns del Poble.

Des de les 10 del matí fins a les 3 tarda, a la plaça del centre cívic Vázquez Montalbán, s’hi podran veure exposicions, vídeos, tallers i xerrades, així com una mostra dels productes de Collserola.

Recuperem la sobirania alimentaria! Donem suport a l’economia local!

Puigdollers: “I jo més”

Plenari del districte de Sarrià- Sant Gervasi

El dia 5 de juliol es va celebrar el plenari del districte de Sarrià-Sant Gervasi, on, i com ja ens té acostumats, el regidor convergent Joan Puigdollers va fer us ús i abús del manual del bon polític, i entenguis el mot bon en tot el seu significat. Ens explicarem. Un bon polític sempre usa l’atac com la millor defensa. Que l’oposició li diu que no pot ser que presenti el PAD (Progama d’Actuació de Districte) cinc minuts abans de començar la sessió, ell respon que quan manaven ells encara era pitjor, sense entrar en detalls. Que se li qüestiona la manca de respecte ecològic en algunes actuacions municipals, ell respon que a ecologista no el guanya ningú. Que algú li diu que cal treballar per aconseguir un món millor, respon que el nord de la seva vida és aquest, i així fins l’infinit. Bé, com es va demostrant cada dia que passa, al poble no li fan falta bons polítics de retòrica florida, de demagògia abassegadora, de cinisme extrem, etc. El que el poble necessita són persones que posin per davant dels interessos partidistes i personals, la necessitat de construir una societat més justa, igualitària i sostenible.

Des de la CUP vam fer diverses preguntes: la presència dels militars a Collserola, les setze portes, l’Espai Jove i el Correllengua. Dels militars, el nostre home s’ha entestat en considerar-los ciutadans normals, als quals no es pot prohibir circular lliurament per on vulguin. Nosaltres discrepem profundament perquè un militar uniformat no és cap ciutadà normal. Ja ho cantaven La Polla Records: “Era un hombre ahora es un poli”. Sense oblidar que nosaltres considerem les forces armades com a forces d’ocupació. Per cert, en la seva línia habitual, va dir que ell no sentia cap simpatia per l’exèrcit espanyol. Amb tot, va dir que havien donat ordres al gerent del Consorci del Parc de Collserola perquè prohibís que circulessin amb armes pel parc. (Sisplau, si algú té proves que no és així que ens les faci arribar).

De les setze portes continuem sense poder treure’n l’aigua clara, fins i tot va reconèixer que ni tant sols ell entenia alguns projectes que s’havien presentat a concurs. Per tant, la gran pregunta continua sense resposta: què és una porta de Collserola? Nosaltres molt ens temem que la resposta serà ciment, especulació, destrucció de natura, etc.

Pel que fa l’Espai Jove, no hi va haver manera que volgués entendre la diferència entre un Casal de Joves o un Centre Cívic i un espai jove autogestionat. Pel que sembla aquesta paraula no forma part del seu vocabulari-ideari. I les paraules, com ell va dir públicament, en política són molt importants. Per tant, volem un Espai Jove autogestionat, no qualsevol altre succedani.

Finalment, li vam presentar el manifest del Correllengua fet per la CAL perquè s’hi adherissin i ens donessin suport material per fer el Correlengua al districte. Va dir que li passéssim al portaveu del seu grup, que se’l mirarien i ens dirien alguna cosa. No cal ni dir que a defensar la llengua, tot i que no ha va manifestar, ell també és el primer. Així doncs, esperem la seva resposta.

Comparteix: