CUP de Sarrià-Sant Gervasi

Bloc del districte de Sarrià-Sant Gervasi de la CUP de Barcelona


Deixa un comentari

Escarni contra els pressupostos generals de Mas-Collell

escratxe Mas-ColellAquest passat dimarts 19 de novembre, un centenar de persones vàrem concentrar-nos davant de la casa del conseller d’economia Mas-Collell (Balmes, 454). Animats per la plataforma Juntes Podem, vàrem denunciar que els pressupostos previstos pel 2014 no són “els més socials”, com ens volen fer creure, sinó tot el contrari, i que estan marcats pel pagament del deute i l’increment de l’atur, les prestacions socials, i en definitiva l’exclusió social d’aquelles que sense triar-ho s’han quedat fora-sistema, fora del mercat de treball (vídeo).

Des de la CUP de Sarrià-Sant Gervasi vam voler donar el nostre suport explícit a aquesta campanya acompanyant a les companyes en l’escarni a Mas-Collell precisament perquè tocava al nostre districte. Sabem que vivim en barris on es barregen grans capitals, grans empresaris, polítics i banquers, així com classes populars, i és per això que ens situem del costat de qui es troba oprimit, de qui lluita cada dia la seva dignitat enfront de retallades i opressió.

Per tot això, des de la CUP de Sarrià-Sant Gervasi cridem a participar a les mobilitzacions de la plataforma per ser el proper 4 de desembre al Parlament per tal d’aturar els pressupostos, seguint la convocatòria ens trobarem a les 18h a Via Laietana davant de la seu de Foment del Treball.

En un context de crisi social i cultural, l’economia, més que mai, hauria d’estar al servei de les persones, i no al servei d’un mercat depredador i egoista que fa més ric a qui més té i menys a qui res no té.

#AturemElspressupostos! El 4D totes al parlament, #JuntesPodem!


Deixa un comentari

Valoració del Plenari del Districte i l’Audiència Pública sobre els pressupostos 2014

Aquest dimarts vam tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació al districte dels pressupostos per al 2014 de la ciutat de Barcelona així com a l’aprovació del capítol corresponent a Sarrià-Sant Gervasi. Una experiència interessant alhora que desagradable. La primera pregunta que ens fem i que vàrem formular és: “quanta democràcia aguanta la democràcia?”. Sí, una pregunta paradoxal però verdadera com la vida mateixa. El cas és que d’entrada no pots fer preguntes prèvies al debat sobre els pressupostos si no formes part d’una entitat, associació o col·lectiu, i si a la vegada aquesta entitat no forma part de l’anomenat ‘consell ciutadà’. Amb la qual cosa no vam poder fer cap pregunta prèvia al debat, ni cap altra entitat en va fer cap.

Després va venir el debat polític, un debat ple de demagògia i acusacions directes i creuades entre portaveus de partits, i on es van veure les dinàmiques pròpies. Uns utilitzant dades per fer-se valer, altres utilitzant la seva trajectòria per avalar-se i al cap i a la fi tots fent campanya pensant ja en les eleccions del 2015. Tots els partits de l’oposició van votar en contra d’uns pressupostos que s’aprovaran igualment per majoria simple –majoria absoluta en el districte (l’únic districte), i majoria simple a l’ajuntament. Això fa que els pressupostos s’hagin d’aprovar via un subterfugi legal com és la moció de suport a l’alcaldia.

Finalment va començar l’Audiència Pública, aquell moment en què els ciutadans i entitats poden fer preguntes –havent omplert prèviament un full de petició – i es dóna un torn limitat de pregunta, resposta, rèplica i contrarèplica. En teoria els partits polítics no poden fer intervencions, amb la qual cosa nosaltres no hauríem de poder-ne fer. És clar que podem parlar com a veïns, però no com a partit polític. Quina curiositat, no? Els partits que no formen part de l’arc municipal no poden preguntar. Un sense sentit tot plegat, i més tenint en compte que tota intervenció permesa es fa després d’haver votat ja els pressupostos, amb la qual cosa no deixa de ser un debat estèril.

Així doncs, en el torn de preguntes vam parar esment bàsicament a una qüestió 25.000 € de pressupost que anaven destinats íntegrament a entitats privades. La resposta va ser errònia, se’ns va dir que anaven per entitats sense ànim de lucre; però després off the record, se’ns va dir que era un error: que hauria de posar “per a entitats públiques” i que són uns diners que es convenien amb universitats per a poder becar estudiants per a l’administració. Comencem bé.

Vam comentar també la demagògia del portaveu de CiU afirmant que era una victòria que el percentatge de la inversió al districte pugés d’un 2 a un 7% sobre el total pressupostat a Barcelona, per bé que si mirem el pressupost del districte en xifres macroeconòmics l’augment es redueix de 20,65 milions a 20,67. Així doncs, la pujada és irrisòria, la qual cosa no significa un augment –que d’altra banda segurament tampoc és necessari– sinó un manteniment de la inversió al nostre districte, i el que és pitjor, significa sobretot que altres districtes passen a rebre menys o molt menys.

El ball d’acusacions i declaracions van venir quan vam fer esment a dos temes sensibles, un general i l’altre concret. Vam comentar si en la situació actual no es podrien revisar els sous i indemnitzacions en càrrecs polítics, i la resposta amb un cert to irat del regidor Puigdollers, va ser que “ells no amagaven res i que els seus sous eren de domini públic”. Evidentment nosaltres no havíem acusat a ningú de res, però per un estrany motiu es devien sentir atacats. En aquest sentit ens remetem a la campanya que ja va fer en el seu moment la CUP de Barcelona: Quins sous! Quant cobren l’alcalde i els regidors de Barcelona?

L’altre tema va ser quan vam fer esment a la Fundació Assís –centre d’atenció als sense sostre–  tot fent entreveure que, d’alguna manera, hem de donar gràcies a la seva existència perquè sinó aquest col·lectiu de persones en constant lluita –sobre els quals un sector del públic es va queixar– encara tindrien més problemes. Vam ser acusats de no conèixer la realitat social del nostre barri i de desprestigiar els serveis socials del districte i la ciutat, perquè és clar, les coses s’escolten com s’escolten i es responen com es responen. Un malentès sobre el terme ‘bulevard’ va fer també ampliar l’absurda discussió.

Aquests temes van entorpir dues ja llargues demandes que portem fent des del nostre nucli com són l’arribada del nit bus a Vallvidrera i la inversió en un casal de joves, preguntes que van ser obviades absolutament entre les respostes pujades de to dels altres temes. També va ser obviada la pregunta per l’habitatge social, present en els pressupostos, sobre el qual esperem que si arriba, no arribi per mitjà de la construcció sinó per utilització de l’stock pertanyent a l’ajuntament o mitjançant l’ús d’altres entitats privades –immobiliàries i bancs i caixes.

 A tall de conclusió, des de la CUP de Sarrià–Sant Gervasi volem denunciar les respostes evasives que es donen des del districte a demandes existents i a problemes existents, però sobretot la manca possibilitats reals en la participació activa de la ciutadania en la presa de decisions de temes rellevants del seu dia a dia. Volem plantejar també el problema que suposa aprovar els primers pressupostos de la democràcia en minoria, a partir d’un subterfugi legal, i la manca de perspectiva social i política de la majoria de forces municipals que sembla que solament vulguin acontentar als seus. Aquests pressupostos a més, tot i ser públics (vegi’s Llibre Verd), no deixen de ser un laberint per a qualsevol persona no avesada a l’economia, amb la qual cosa demanem una major implicació de l’ajuntament a l’hora de fer-los públics d’una forma més pedagògica. Per últim denotem la importància que té el pagament del deute i d’interessos bancaris en aquests pressupostos. Animem a la ciutadania a participar activament dels pocs espais de participació existents i a participar de les lluites socials al carrer per apoderar el poble: radicalitzem la democràcia!


Deixa un comentari

Xerrada d’en David Fernàndez a Sarrià

IMG-20131015-WA0008El dijous 3 d’octubre, en el marc de les Festes Alternatives de Sarrià, el diputat de la CUP David Fernàndez va fer una xerrada sobre “El Cooperativisme com alternativa al Capitalisme”.

Va ser en un marc especial, la plaça de Sant Vicenç de Sarrià, en una clara voluntat de fer ús de l’espai públic, tal i com defensa la Comissió de Festes Alternatives de Sarrià (CFAS) des de fa 12 anys. En David, proper, directe, planer i contundent, realista i alhora convincent.

Si uns dies abans el senyor Artur Mas havia preguntat a la CUP, durant el debat de política general, amb to de burla i paternalisme, quines eren les alternatives al sistema actual, el dijous en vam tenir una resposta clara, completa i sobretot pràctica, tenint en compte el bagatge extens d’en David en el món de les cooperatives. Així com una crítica punyent al sistema capitalista que no fa més que vetllar pels seus propis interessos desatenent així les demandes de la gran majoria de la població. Als Països Catalans, i al món.

El debat posterior es va convertir en una mena de col·loqui general, on el nucli vam poder explicar la nostra tasca al districte els darrers mesos, però on també en David va poder explicar directament la seva tasca al Parlament, en la línia de les Assemblees Obertes que realitzem periòdicament.

I aquí la nostra sorpresa. La major part de la gent que omplia pràcticament la plaça, desconeguda fins ara per nosaltres, va exercir directament el seu dret a preguntar, interpel·lar i proposar als seus representants polítics. I ho va fer de forma clara i directa, com les respostes d’en David, sense complexos, ni mitges veritats. Respostes pròpies d’algú del carrer que explica allò que passa en institucions que acostumen a estar lluny de la realitat. Tota una trencadissa de vots, entesos com un xec en blanc per a quatre anys.

El gran nombre d’assistents a l‘acte fa palès l’arrelament de les festes alternatives de Sarrià, però també l’augment de persones que creuen que un futur millor és possible i ho canalitzen a través de la Candidatura d’Unitat Popular. Dia a dia anem creixent, teixint relacions tant amb col·lectius del barri com amb persones individuals, i això, ens agrada.

Tot plegat una manera diferent d’entendre les festes, gaudir de l’espai públic i de fer política, que més enllà dels debats teòrics, propostes i lluites, va sorgir de forma espontània, com a expressió col·lectiva de normalitat. Cal destacar també, perquè no dir-ho, les mostres de reconeixement a la tasca que estan fent en David, en Quim i la Isabel.

No volíem acabar, però, sense esmentar les grans mostres de solidaritat que vam rebre durant la jornada. Les butlletes dedicades a engreixar la caixa de resistència de la vaga indefinida dels docents de les illes, exhaurides en poc temps, i la recollida de firmes a favor de la ILP per a una renda garantida mínima no va parar de rebre adhesions.

El nostre compromís, seguir per aquest camí. I les actes, les penjarem al bloc, igual que les de les altres Assemblees Obertes.


Deixa un comentari

Xerrada amb David Fernàndez a Sarrià

Us convidem a tots i totes a la xerrada del proper dijous 3 d’octubre a les 18:30h a la plaça de Sant Vicenç de Sarrià, que realitzarà el periodista i diputat per la CUP-Alternativa d’Esquerres, David Fernàndez, sobre cooperativisme i altres formes d’economia social. La xerrada, emmarcada dins les festes majors alternatives, comptarà amb la col·laboració de la Comissió de Festes Alternatives de Sarrià.

xerrada David Fdez


Deixa un comentari

VI Fira Agrícola de Collserola

fira-agricola1Si ahir us convidàvem a la Fira de Comerç Just a Sarrià avui us animem a pujar a Vallvidrera el diumenge 5 de maig per gaudir de la VI fira agrícola de Collserola organitzada per algunes associacions de veïns del Poble.

Des de les 10 del matí fins a les 3 tarda, a la plaça del centre cívic Vázquez Montalbán, s’hi podran veure exposicions, vídeos, tallers i xerrades, així com una mostra dels productes de Collserola.

Recuperem la sobirania alimentaria! Donem suport a l’economia local!


Deixa un comentari

Dissabte 4 de maig: Fira del Comerç Just 2013 a Sarrià

Vine i participa a la Fira del Comerç Just 2013 que se celebrarà demà dissabte 4 de maig a la Pl. Sant Vicenç, del barri de Sarri’a. La possibilitat de canvi està a les nostres mans des dels barris, places i carrers de la nostra ciutat!

Des de bon matí (11h) i fins a última hora de la jornada (17h), hi haurà instal·lat el mercat d’intercanvi, com a mostra d’interrelació negocial alternativa a l’ús del diner, així com una fira d’entitats que aplegarà tot d’associacions sensibles al sistema de comerç socialment just. Al migdia (12h), Vivim del Cuentu ens oferirà en recital de lectura de contes amb l’objectiu de sensibilitzar el públic.

A dos quarts d’una (13:30h), gaudirem d’una petita mostra musical per anar obrint boca, ja que una hora més tard (14:30h) començarà el dinar popular a càrrec de la cooperativa agroalimentària Germinal. El cost del dinar popular serà de 8 euros i, a ser possible, fora interessant avisar amb antelació al correu germinalsarria(a)gmail.com.

En acabat, començarà el cafè fòrum “Alternatives del barri” (16h) per aprofundir, mitjançant el debat, en possibles realitats de proximitat per canviar el panorama actual. Finalment, la jornada es donarà per acabada amb el concert de cloenda (17h) a càrrec d’Em torna la xamfaina.

Prou! Sí que hi ha alternatives!

Festa del Comerç Just 2013


Deixa un comentari

El Consell Ciutadà de Districte: els pressupostos (im)populars

El passat 1 de desembre es va celebrar a la sala de Plens del Districte, el Consell Ciutadà de Districte que, seguidament, va continuar amb el Consell Plenari Municipal de Districte. En un atac d’ingenuïtat (i responsabilitat), l’Assembla de Sarrià-Sant Gervasi la CUP de Barcelona ens hi vam acostar ja que en l’odre del dia hi apareixia un tema que enteníem que era important: els pressupostos de la ciutat i del districte. D’entrada ja ens va semblar curiós que el seu anunci a través de les xarxes socials es fes vint-i-quatre hores abans de la seva celebració. Tanmateix, entenent que el Consell Ciutadà del Districte és definit pel propi Ajuntament com a el màxim òrgan consultiu i de participació dels Districtes de Barcelona, vam creure que no hi havia excusa per faltar-hi.

La nostra sorpresa va ser total quan vam veure que el concepte debatre, utilitzat pel propi ajuntament era immediatament substituït per una exposició del gerent del districte de com s’havien elaborat els pressupostos. Comparant el pressupost d’una ciutat amb el d’una família qualsevol, i al més pur estil There is no alternative (no hi ha cap alternativa) tatcherià se’ns van presentar uns números il·legibles (que algú es faci mirar el projector i la pantalla de la sala de plens) i inintel·ligibles. En resum, la cançoneta convergent de retall de la despesa pública obligada per la càrrega del deute de la gestió socialista tot i que, segons el propi gerent, els esforços per fer compatible l’austeritat i els serveis públics eren evidents.

La sorpresa va esdevenir estupefacció quan un cop feta la presentació es va passar al torn obert de paraules. La nostra intenció era preguntar si aquests pressupostos recollien possibles aportacions ciutadanes que des del dia 21 de novembre havia obert el propi Ajuntament perquè les ciutadanes i ciutadans fessin les seves propostes.

La manca de credibilitat del procés (10 dies per incloure propostes en uns pressupostos que ja deurien estar més que cuinats) suposem que va fer ruboritzar al Regidor del Districte ja que de fet no ens van deixar ni acabar de formular la pregunta atenent a que no feia referència a aspectes concrets del mateix. Per tant, entenem que aquests pressupostos han fet cas omís de la participació ciutadana. I que no ens diguin ara que les propostes es podien fer i debatre en aquell mateix moment, ja que els pressupost de districte va ser aprovat en el Consell Municipal de Districte que es va fer minuts després, en el qual la retòrica convergent va tornar a aflorar al més pur estil Mas. Les veïnes i veïns, segons els Sr. Puigdollers, entenen el moment difícil que estem vivint i la contenció de la despesa. I si ens parla de la majoria silenciosa, nosaltres li respondrem que continuarem sent la minoria sorollosa. Però recordi, si això de la majoria silenciosa ho diu pel 20-N que sàpiga, que nosaltres (com molts) ens vàrem abstenir.