CUP de Sarrià-Sant Gervasi

Bloc del districte de Sarrià-Sant Gervasi de la CUP de Barcelona


1 comentari

Les urpes de Núñez y Navarro planen sobre el Parc de l’Oreneta

josep lluis nuñezMolles a canvi de diners. Això és el que proposa l’ajuntament a Núñez y Navarro (NyN). Dues masies -una Torre Garcini, revindicada històricament per les veïnes del Guinardó com a equipament públic, l’altra Can Ripoll, també reivindicada constantment per l’Assemblea de Joves de Cassoles i la resta del veïnat de Sant Gervasi de Cassoles per aconseguir més espais al barri- a canvi de 5.505 metres quadrats de sostre i trenta habitatges d’alt ‘standing’, en una zona del Parc de l’Oreneta, un dels cors verds del districte més enllà de la serra de Collserola. Així doncs, sembla que amb senyors com l’expresident del FCB Josep Lluís Núñez s’han de fer tractes de favors, quan, per un pla de vores de la Via Augusta, o per una futurible biblioteca a Sarrià (que encara no sabem quan arribarà), s’ha expropiat sense miraments a particulars, sovint amb la oposició frontal dels propis veïns i propietaris i escatimant fins l’últim trist cèntim i metre quadrat.

NyN, és una empresa el màxim accionista de la qual hauria de ser a la presó després de més de 15 anys de procés judicial (la Justícia va lenta per qui vol) i 21 anys des de que es va cometre el delicte: robar a les arques públiques (les de totes) 13 milions d’euros. Tot això, quan un casteller innocent ha de passar més de 20 dies en presó preventiva sense cap tipus de mirament. 6 anys li havien caigut a Núñez, rebaixats finalment a dos anys i dos mesos pel Tribunal Suprem precisament per no haver d’entrar a presó. Així, com Millet, Montull i tants altres, un altre gàngster lliure i fent negoci. L’ajuntament no hauria de tractar amb delinqüents.

Un projecte, el de NyN, que aprofundeix en l’elitització del barri i el districte i la fractura social en la diferenciació de classes. Sarrià no sempre ha estat un barri de rics, malgrat actualment és impossible viure-hi per a les classes populars i treballadores, afegint-hi la encara més difícil emancipació dels i les joves que es veuen obligades a emigrar. Prou elitització dels barris de Sarrià-Sant Gervasi: volem un barri popular al servei de les persones que el transformen cada dia, al carrer, i que porten anys treballant per recuperar la dignitat de les persones que hem viscut l’invasió de gent benestant que ha fet que les classes populars siguin minoritàries: els preus i els abusos ens conviden a l’exili.

Un projecte que es carrega zones verdes i naturals, a les faldes de Collserola, limitant cada cop més l’accés a la naturalesa que ens envolta, ocupant la muntanya amb piles de formigó que desestabilitzen la llibertat de la pròpia naturalesa per caprici d’uns pocs humans i els seus beneficis econòmics. Com si no tinguéssim edificis buits als nostres barris, i pisos de luxe encara per vendre o llogar; fent bo aquell vell lema que ens segueix acompanyant fa temps: gent sense cases, cases sense gent… Com s’entén?

I volem espais, sí, i volem Can Ripoll, també, però no a qualsevol preu. No volem cap contrapartida per NyN, ni ajudar el més mínim al seu enriquiment. Volem que l’ajuntament actuï amb diligència i no amb indulgència a l’hora de donar al poble el que és del poble. Als NyN no els devem res i, per tant, no els hem de donar ni una engruna. Potser en tot cas, Can Ripoll i la Torre Garcini poden ser un donatiu per pal·liar (a banda de multes i condemnes) el greuge que NyN ha comès a les arques públiques a través del frau fiscal.

Com dèiem, volem espais, sí, volem espais per les veïnes i veïns, perquè es puguin autogestionar i desenvolupar els seus projectes i les seves inquietuds lluny de l’òptica especulativa i immobiliària. Amb tot, entenem que aquest no és un pacte més de CiU i NyN, és la continuació classista de la “Marca Barcelona” que han practicat tots els governs de la ciutat (PSC, ERC, ICV) i ara, i des de fa temps, òbviament també CiU, amb la sempre inestimable ajuda del PP. Cal recordar que la recompensa a Núñez i Navarro per la recuperació d’altres finques d’interès històric i reivindicades arreu dels barris, ha permès, entre moltes d’altres, la malhaurada urbanització luxosa al costat del tanatori de Sant Gervasi, així com la ubicació de la clínica Quirón a la falda de collserola entre Sant Gervasi i Vallcarca. Els tractes amb Núñez i Navarro són històrics en part a partir del PGM (Pla General Metropolità) del 1976 (encara amb governs hereus del franquisme) i han estat la tònica general de tots els governs municipals del consistori, enriquint més a qui més té i precaritzant més a qui menys té.

Això ens demostra quina és la seva política i perquè treballem des de fa temps als barris per crear contrapoder popular. En aquesta línia, des de la CUP de Sarrià-Sant Gervasi us convoquem, a totes les persones interessades, a articular resposta entorn a aquesta agressió en la reunió prevista avui dijous 10 de juliol a les 19h a la zona afectada del Parc de l’Oreneta, al costat del carrer Montevideo.

Davant la seva estafa, entre totes i tots: capgirem Barcelona!