Algú recorda l’ampla reacció ciutadana i veïnal que va despertar l’operació “Setze portes”? És la segona etapa de la guerra immobiliària a Barcelona per atacar el parc de Collserola després d’haver deixat la façana mar i el fòrum envaïda d’edificis buits.
Eufemísticament la consigna era: “No es tracta de portar la ciutat al parc, sinó el parc a la ciutat”.
Davant l’oposició claríssima de les AVV i ciutadans en general, l’ajuntament es va haver d’embutxacar el projecte per “més endavant”. Però la “democràcia” dels sectors financers i el seu exèrcit immobiliari no podien deixar d’actuar, tal i com venen actuant fa tants anys: per la porta del darrera!
Mentre el Pla d’usos del Parc Natural s’ajorna in aeternum, es desnona a tort i a dret, es tanquen hospitals i escoles, així com es paralitza l’obra de l’insuficient transport públic (mentre s’apugen els preus). El projecte de les “Setze portes” es construeix amb l’oposició popular, amb premeditació i traïdoria.
Només cal veure les obres i el moviment de terres darrera de la benzinera de la Pl. Alfons Comín. El nou parc del Torrent dels Maduixers, ja acabat i estratègicament preparat per inaugurar (potser durant la propera companya electoral). O el tot just inaugurat parc “de les Rieres”. Al vídeo de Barcelona TV podem escoltar, clarament, al batlle Xavier Trias recitant el concebut mantra: “no es tracta de portar la ciutat al parc, sinó…”.
L’afany immobiliari i el model depredador no és economia, és religió!
El lucre personal l’únic Déu i el diner el seu profeta!