Som Collserola, Som Països Catalans

Ahir dissabte 22 de juny vam tenir la satisfacció de participar a la campanya Som Cims, dins dels marc del projecte Som Països Catalans, coronant dos dels cims de la serralada més representativa del districte. D’aquesta forma, la CUP i, concretament, el nucli de Sarrià-Sant Gervasi volem contribuir amb dos ascensos als més de vuitanta cims que es faran els dies 22 i 23 de juny arreu del país.

Vam començar la marxa excursionista fent el pic del Puig d’Ossa (actualment conegut com a Sant Pere Màrtir), en un dels punts de confluència de Barcelona amb Esplugues de Llobregat, on es troba coronat per una antena de telecomunicacions que presideix bona part de la conca del Llobregat i el pla de Barcelona. Un cop vam ascendir als escassos 499 metres del puig vam anar carenejant fins arribar al punt més alt de la serra, el Puig de l’Àliga (actualment conegut com a Tibidabo). Lleugerament més alt que l’anterior, 516 metres, les seves panoràmiques ens oferien unes vistes més integrals de la ciutat. Fou a la plaça del temple, just a l’entrada del Parc d’Atraccions, on vam coincidir amb la marxa excursionista de Som Cims que sortia des de l’altra vessant de la muntanya, la de Sant Cugat del Vallès, per tal de segellar el compromís en la defensa d’un marc territorial lliure d’interessos de classe dominant, ja sigui catalana, espanyola o francesa. En acabat, vam aprofitar per dinar plegades a la Font de la Budellera per tal d’intercanviar experiències i coneixements.

Moltes gràcies a totes les assistents!

Som Països Catalans, som allò que alguns volen negar!

◊ Mapa d’ascensos fets el 22 i 23 de juny dins de Som Països Catalans

La CUP també «Som cims, Som Països Catalans!»

En suport a la campanya de reivindicació del marc territorial del poble català (de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar), que s’inicià a principis d’any com a reacció a l’onada reduccionista que està patint l’independentisme, s’han programat pels dies 22 i 23 de juny marxes, excursions i ascensions als cims més emblemàtics, com a preàmbul a la diada nacional dels Països Catalans (24 de juny). Concretament, la iniciativa ha aconseguit recollir la voluntat de coronar amb l’estelada més de 70 pics per fer notòria l’articulació d’un territori que no comença a la Jonquera ni acaba a Alcanar.

Si bé la CUP s’hi va adherir fa uns mesos, fins a dia d’avui el nucli de Sarrià-Sant Gervasi no hem entrat en acció. Aprofitant les jornades de Som Cims, ens sentim satisfets de poder anunciar que col·laborarem i participarem en l’ascensió al cim més de la Serra de Collserola, que precisament es troba al nostre districte i més concretament a Vallvidrera. Estem parlant del Puig de l’Àliga (més conegut com a Tibidabo), amb 516 metres d’alçada. L’acte començarà dissabte 22 de juny a les 12:30h a la Pl. del Funi de Vallvidrera (oficialment Pl. Pep Ventura) i ens trobarem amb companys de Sant Cugat que faran el mateix pic però per la vessant vallesana. En acabat anirem a les 14h a la Font de la Budellera a dinar plegats amb el menjar que cadascú es porti de casa i aprofitar la trobada per compartir experiències i opinions.

Abans de l’ascens al cim esmentat, quedarem el mateix dissabte 22 una mica abans, a les 11h, a la Pl. Mireia d’Esplugues de Llobregat per pujar a un altre pic simbòlic de la serra: el Puig d’Ossa (més conegut com a Sant Pere Màrtir), amb 399 metres. Amb aquest trajecte, a l’abast per a tots els públics, podrem veure búnquers de la Guerra del 36, l’antiga Antena de Telecomunicacions de RTVE, així com de lluny veurem la Caserna del Bruc, indret d’on surten assíduament els militars espanyols que es passegen armats pel parc natural. Malgrat que aquest cim no es trobi dins del districte creiem interessant sumar-nos-hi per tenir un nou punt de vista del pla de Barcelona i fer una bona excursió fins a Vallvidrera, on encadenarem amb l’ascens al Puig de l’Àliga-Tibidabo.

Esteu totes convidades!

Som cims! Som Països Catalans!

Audiència Pública amb el regidor al Farró

El passat 13 de juny es va celebrar l’audiència pública del districte a l’escola Poeta Foix, al barri del Farró. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Sarrià-Sant Gervasi hi vam ser per preguntar al Regidor Joan Puigdollers dos aspectes relacionats amb les contínues maniobres militars al Parc de Collserola.

En primer lloc, es va demanar si el Districte ratificava la posició del senyor regidor respecte aquest tema. Recordem que ell mateix va dir en un ple del districte que un militar, com qualsevol altra persona, té el dret de caminar lliurament pel parc natural.

Després de constatar que aquestes pràctiques es realitzen a prop d’escoles de primària i amb armament real, creiem imprescindible que la posició del regidor ha de canviar. La resposta, per sorpresa nostra, va ser que ell sempre ha estat en contra d’aquestes pràctiques però que des del districte no s’hi pot fer res.

En segon lloc, vam preguntar va ser quan estava prevista la publicació del pla d’usos del parc de Collserola. Entenem que és el marc normatiu essencial on s’haurien de regular totes les pràctiques a dins del parc, i que per tant, s’hi hauria d’incloure la prohibició explícita de qualsevol pràctica militar.

Pel què fa a aquest tema, el Regidor no va respondre als terminis però sí que va demostrar la voluntat que recollís la prohibició de desfilades militars, malgrat que les ordenances del parc no tinguessin la força legal per impedir la voluntat de l’exèrcit espanyol a realitzar les seves maniobres. Consideracions al marge, la CUP seguirem lluitant per tal de que s’aprovi aquest pla el més aviat possible.

L’Assemblea Oberta a Vallvidrera de 7 de juny

Des de fa molt temps, que des del nucli de la CUP de Sarrià-Sant Gervasi teníem ganes de intercanviar opinions amb els i les veïnes de Vallvidrera, amb una voluntat de conèixer més de fons una realitat que ens havia estat bastant desconeguda, i que mica en mica anàvem descobrint.

Ens calia doncs, escoltar la gent, i ho vam aconseguir. Més enllà de les avaries del funicular, l’organització del jovent llebrenc, l’absència de servei nocturn de bus o les maniobres de militars a la serralada, d’aquella tertúlia enriquidora van sortir a la llum nombroses inquietuds i demandes.

Va quedar palès que si la muntanya forma part del districte de Sarrià-Sant Gervasi és simplement perquè li toca estar en algun, i no pas per la fil·loxera. La idiosincràsia del poble de Vallvidrera va més enllà d’aquell ambient que es respira a les places i carrers del pla. L’assistència va ser qualitativament suficient per conèixer la Vallvidrera viva, rural i rebel, que no accepta que li imposin models, ni administratius, ni productius, ni de vida, ni polítics, ni militars. La Vallvidrera combativa, la “nostra”, la que comença a percebre la unitat popular com una alternativa real per plantejar les seves reivindicacions. Tot plegat un importantíssim pas per a sumar esforços.

En homenatge als nostres

Aquest dissabte passat, primer de juny, es van inaugurar els Jardins d’Elvira Farreras, al barri del Putxet-Farró, en homenatge a l’escriptora veïna del barri, considerada la millor cronista del Putxet fins a l’actualitat. Paral·lelament, s’inaugurà la Placeta dels Blaus, al barri de Sarrià, en reconeixement a la important tasca cultural i esportiva del nonagenari centre excursionista de referència entre el poble sarrianenc.

Des de la CUP de Sarrià-Sant Gervasi aplaudim la decisió de la Ponència de Nomenclàtor i del ple del Districte d’accedir a nomenar els espais públics dels nostres barris amb esdeveniments, persones i col·lectius de rellevància per la seva aportació i vinculació a la vida social del districte. Aquesta actuació posa de manifest la contradicció que suposa dedicar places i carrers a subjectes que han actuat al marge de la realitat local, o fins i tot, en contra dels drets i llibertats dels veïns i veïnes de Sarrià, Cassoles o Vallvidrera.

Un cas paradigmàtic, i no lliure de polèmica encara, recau en la decisió del consistori de dedicar uns jardins del barri de Tres Torres al polític anglès Winston Churchill. L’acord pres el 8 de març de 2012 per unanimitat (des del PP fins a ICV), comportà l’establiment d’un homenatge permanent i injustificat al cap de govern britànic que va permetre la supervivència del feixisme a Europa mitjançant la tolerància al règim franquista després de la Segona Guerra Mundial, tal i com ja vam denunciar la CUP en el seu moment.

En homenatge als nostres, recuperem l’espai públic!

Vallvidrera. Com hi pugem?

Ja des de fa molt de temps el transport públic a Vallvidrera ha sigut una de les grans mancances del poble. Ja sigui de dia, amb nombrosos problemes amb el funicular i el tren, com de nit, ja que les veïnes no disposem de cap possibilitat per pujar amb transport públic. 

Actualment el poble està comunicat amb Barcelona només amb els ferrocarrils de la Generalitat (tren + funicular). Aquest servei només funciona fins a les 12h de la nit els dies laborables i fins a les 2:30h els caps de setmana. Un cop finalitzat el servei no hi ha cap alternativa per pujar a Vallvidrera fora del transport privat i l’única solució és pujar caminant per unes escales en mal estat, sovint sense llum, o fent autoestop per una carretera complicada amb moltes corbes. Cal recordar que dels 73 barris de Barcelona, només tres no tenen transport nocturn: Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes; Can Peguera i Torre Baró. Els dos últims es troben a menys de 10 minuts d’una parada de nit bus o del metro, que sí que obre les nits de dissabte.

A part de les mancances de mobilitat a la nit, últimament el funicular també està presentant nombrosos problemes. Moltes vegades aquest no surt a l’hora prevista, el recorregut es fa en el doble de temps i fins i tot les avaries són freqüents, cosa que fa que el transport s’hagi de fer en autocar, variant substancialment els horaris. El panorama encara és pitjor per les persones amb alguna discapacitat física o persones amb mobilitat reduïda ja que no hi ha cap ascensor que comuniqui el funicular amb els trens que venen del Vallès i van fins a Barcelona, excloent així aquesta gent de poder utilitzar el transport públic per anar de Vallvidrera a Barcelona.

Des de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Sarrià-Sant Gervasi considerem que el transport públic a Vallvidrera és totalment deficient i que els llebrencs mereixem poder-nos comunicar amb Barcelona i el Vallès, tant de dia com de nit, amb un transport digne, fluid i sense discriminacions cap a les persones amb mobilitat reduïda. Per això demanem que s’instal·lin els ascensors necessaris a l’estació del Peu del funicular per tal que tots el veïnat de Vallvidrera pugui utilitzar el servei. També que se solucionin, d’una vegada per totes, els problemes al funicular per tal de que pugui oferir un bon servei.

Pel que fa al transport nocturn també hi ha solucions. En destaquem dues que pensem que són totalment assumibles. Una seria allargar fins a Vallvidrera el recorregut de la línia urbana N8, que ara per ara acaba a Can Caralleu. L’altre possibilitat és que l’N61, que fa el recorregut entre Barcelona i Terrassa aturant-se als pobles per on passa, canviï el seu recorregut actual (Túnels de Vallvidrera) i pugi per la muntanya. Així també es podria donar servei a la zona del Baixador i les Planes que es troben amb el mateix problema. A més, l’N60 ja fa aquest mateix recorregut directe (Barcelona-Terrassa) i per tant les persones que volen anar d’una ciutat a l’altre no haurien de suportar un viatge més llarg. Per tant, després de sentir en reiterades ocasions el regidor del districte (Joan Puigdollers) proclamant l’interès de l’ajuntament per potenciar el transport públic, sense oferir cap millora, critiquem la hipocresia i la desconeixença de l’ajuntament respecte de l’estat actual del transport públic utilitzat pel poble. A més, demanem que es comenci a treballar perquè se solucionin tots aquests problemes i que es deixi d’aïllar Vallvidrera durant tota la nit.

Per últim critiquem que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) rebi la Medalla d’Or de la ciutat, a proposta del districte. Els arguments donats pel Regidor del districte han estat que FGC són “un molt bon transport per les classes populars” i que “fan una tasca social absolutament fora de sèrie”. L’elevat preu dels bitllets són una barrera molt gran per les classes populars a l’hora d’utilitzar aquest transport i que, sent un servei públic, la seva obligació és oferir-lo a un preu a l’abast de tota la ciutadania, motius pels qual estem en desacord que sigui mereixedor d’un premi o reconeixement, encara que el servei prestat sigui bo.

Volem un transport públic de qualitat, per tothom i sense discriminacions!

Tant de dia com de nit!