CUP de Sarrià-Sant Gervasi

Bloc del districte de Sarrià-Sant Gervasi de la CUP de Barcelona


Deixa un comentari

El Consell Municipal de Districte, la democràcia participativa en estat pur?

Desprès del Consell Ciutadà de Districte (veure crònica anterior) es va celebrar el Consell Municipal de Districte. En aquest, l’assemblea de Sarrià Sant Gervasi de la CUP de Barcelona vam tornar a intervenir per abordar quatre qüestions que entenem que són de vital importància. La primera és la recurrent presència de l’exèrcit de l’Estat espanyol a la Serra de Collserola. En l’anterior ple (setembre), ja vam demanar al regidor un posicionament clar sobre aquesta qüestió. Aleshores, el senyor Puigdollers va anunciar que faria les gestions pertinents amb la el Consorci del Parc de Collserola. Passats tres mesos, ens ha anunciat que la seva queixa ja s’ha formulat, tot i que no tenim proves de les gestions fetes. Aquest cop, a més a més, vàrem demanar que des el Ple del Districte es sumessin a les mocions que s’han presentat en altres Ajuntaments com els de Sant Cugat (on governa CIU) i Molins de Rei. Tanmateix, no vam veure cap voluntat política d’abordar el tema amb seriositat, fet pel qual anunciem que des de la CUP iniciarem una campanya de cara al 2012 per dir ben fort que els militars espanyols no els volem ni a Collserola ni enlloc.

La segona qüestió anava encaminada a saber quin era el punt de vista del nou govern pel que fa a l’accés a l’espai públic. Concretament una incongruència que vàrem patir l’any passat, quan l’Ajuntament si bé ens va donar permís per dur a terme una calçotada popular (organitzada juntament amb el Casal Manuel de Pedrolo), no ens va permetre cuinar els calçots a la Plaça Frederic Soler. Sabent que altres entitats del districte ho havien fet i que aquest fet no és restringit en altres barris de la ciutat, volíem saber si el nou govern posarà obstacles a aquest tipus d’activitats. La resposta fou clara: l’Ajuntament mai s’oposarà a aquest tipus d’activitats sempre i quan rebi un informe favorable de la Guàrdia Urbana i els Bombers. Entenem que la seguretat és bàsica quan es realitzen activitats amb foc, però ens preguntem si què implica un informe favorable de la Guàrdia Urbana. Tanmateix, no hauríem de patir si ens cenyim a les declaracions que el propi Regidor va dur a terme uns minuts més tard, quan explicava el treball del nou govern amb el teixit associatiu de la ciutat. Textualment va dir que el treball amb les entitats formà part de l’ADN de Convergència i Unió i ho serà també d’aquest govern. Esperem, però, que quan aquestes entitats tinguin un perfil crític amb les polítiques municipals, aquest fet no es converteixi en un impediment.

La tercera qüestió fou relacionada amb les obres ja iniciades a l’Edifici de la Rotonda. Desestimant el procés de denúncia iniciat per la Plataforma Salvem la Rotonda, vàrem preguntar si les polítiques de prioritzar als interessos d’empreses acusades per frau fiscal (com és el cas de Núñez i Navarro) per sobre del patrimoni històric de la ciutat serien una constant en aquest nou govern. La pregunta, altre cop va quedar sense una resposta clara, ja que el Regidor es va limitar a expressar que l’atorgament de la llicència d’obres va ser una decisió de consens presa en l’anterior govern. D’aquesta manera es va fer palès no només la manca de sensibilitat davant d’un conflicte que ha mobilitzat una part important del veïnat de Sant Gervasi, sinó la hipocresia del nou govern ja que en Xavier Trias s’havia mostrat públicament favorable a buscar una sortida consensuada al conflicte abans de ser alcalde.
I per últim, no voldríem deixar de fer referència a les critiques que vàrem rebre per part dels grups polítics assistents al ple (a excepció de ICV-EUiA, que no hi era) per haver qüestionat que els consellers de C i U fessin president del Consell del Districte a un membre del PP. Volem deixar clar que en cap cas vam qüestionar la seva legitimitat democràtica, pel fet de pertànyer al PP. Ara bé, vàrem voler ressaltar la contradicció de C i U, perquè se suposa que representa un partit nacionalista, i per tant entenem que votar com a president a un membre d’un partit, la política del qual és anar de forma sistemàtica contra la voluntat de la majoria del poble català (recurs de l’Estatut, recurs de la immersió lingüística, oposició al pacte fiscal, etc), és, si més no, una autèntic contrasentit. Però potser només va ser un assaig del que ens espera d’aquí en endavant.

Comparteix: