El passat 1 de desembre es va celebrar a la sala de Plens del Districte, el Consell Ciutadà de Districte que, seguidament, va continuar amb el Consell Plenari Municipal de Districte. En un atac d’ingenuïtat (i responsabilitat), l’Assembla de Sarrià-Sant Gervasi la CUP de Barcelona ens hi vam acostar ja que en l’odre del dia hi apareixia un tema que enteníem que era important: els pressupostos de la ciutat i del districte. D’entrada ja ens va semblar curiós que el seu anunci a través de les xarxes socials es fes vint-i-quatre hores abans de la seva celebració. Tanmateix, entenent que el Consell Ciutadà del Districte és definit pel propi Ajuntament com a el màxim òrgan consultiu i de participació dels Districtes de Barcelona, vam creure que no hi havia excusa per faltar-hi.
La nostra sorpresa va ser total quan vam veure que el concepte debatre, utilitzat pel propi ajuntament era immediatament substituït per una exposició del gerent del districte de com s’havien elaborat els pressupostos. Comparant el pressupost d’una ciutat amb el d’una família qualsevol, i al més pur estil There is no alternative (no hi ha cap alternativa) tatcherià se’ns van presentar uns números il·legibles (que algú es faci mirar el projector i la pantalla de la sala de plens) i inintel·ligibles. En resum, la cançoneta convergent de retall de la despesa pública obligada per la càrrega del deute de la gestió socialista tot i que, segons el propi gerent, els esforços per fer compatible l’austeritat i els serveis públics eren evidents.
La sorpresa va esdevenir estupefacció quan un cop feta la presentació es va passar al torn obert de paraules. La nostra intenció era preguntar si aquests pressupostos recollien possibles aportacions ciutadanes que des del dia 21 de novembre havia obert el propi Ajuntament perquè les ciutadanes i ciutadans fessin les seves propostes.
La manca de credibilitat del procés (10 dies per incloure propostes en uns pressupostos que ja deurien estar més que cuinats) suposem que va fer ruboritzar al Regidor del Districte ja que de fet no ens van deixar ni acabar de formular la pregunta atenent a que no feia referència a aspectes concrets del mateix. Per tant, entenem que aquests pressupostos han fet cas omís de la participació ciutadana. I que no ens diguin ara que les propostes es podien fer i debatre en aquell mateix moment, ja que els pressupost de districte va ser aprovat en el Consell Municipal de Districte que es va fer minuts després, en el qual la retòrica convergent va tornar a aflorar al més pur estil Mas. Les veïnes i veïns, segons els Sr. Puigdollers, entenen el moment difícil que estem vivint i la contenció de la despesa. I si ens parla de la majoria silenciosa, nosaltres li respondrem que continuarem sent la minoria sorollosa. Però recordi, si això de la majoria silenciosa ho diu pel 20-N que sàpiga, que nosaltres (com molts) ens vàrem abstenir.